Cadenes per la neu - Cadenas para la nieve

El mercat ofereix diverses alternatives per conduir sobre en situacions de neu i gel sobre l’asfalt, amb cadenes per la neu més o menys fàcils d’instal·lar i amb diversos graus d’aherència

El passat 6 de gener, la Direcció General de Tràfic es va trobar amb milers de conductors aturats durant hores a l’autopista AP-6, a causa de les fortes nevades que van caure aquell dia a Madrid i Castellà i Lleó. La resposta de l’autoritat de trànsit per a evitar que la situació es repetís en el futur va ser crear un kit antinevades de fins a 18 objectes i amb un cost mínim de 300 euros que, suposadament, els conductors haurien de portar al seu maleter. Les crítiques i burles als mitjans i a les xarxes socials no van trigar en arribar, fins el punt de que la DGT va haver de retirar la seva “recomanació”. De fet, l’únic imprescindible per situacions així són les cadenes per la neu. Ara bé, com les escollim?

En aquest blog hem repassat com hem de preparar el nostre cotxe quan sortim de viatge. En aquesta ocasió afegirem un imprescindible per les nostres sortides durant l’hivern.

Abans, però, hem de tenir en compte que no existeix cap llei que ens obligui a portar les cadenes per la neu al nostre maleter, però alhora, la legislació ens obliga a circular amb elles quan entrem en zones on el seu ús és obligatori.

  • Cadenes líquides: l’opció més econòmica del mercat, però també la menys fiable. De fet, no es tracta de cadenes pròpiament dites, sinó d’un esprai que s’aplica sobre el neumàtic per incrementar l’adherència de les rodes. Pot ser útil en situacions puntuals, però no ens servirà com a substitutiu de les cadenes convencionals quan el seu ús sigui obligatori. De fet, la millora en que notarem com a conductors serà mínima, pel que el seu ús no és gens recomanable.
  • Cadenes metàl·liques: es tracta de les cadenes més conegudes. Construïdes amb diversos mòduls d’acer entrellaçats, ofereixen una adherència òptima en condicions de neu. A banda, són l’opció recomanable més econòmica, amb preus que poden anar dels 20 als 50 euros. A més, es tracta d’un element resistent, pel que es tracta d’una inversió menor, però a llarg termini.

Entre els contres de les cadenes metàl·liques hi trobem la dificultat en la seva instal·lació, així com el soroll que provoquen aquests models en situacions de circulació i les vibracions que provoca en la direcció i en la suspensió.

  • Cadenes tèxtils: les cadenes tèxtils s’han convertit en una opció popular gràcies a la facilitat de la seva instal·lació. Aquest producte cobreix les cadenes amb una funda tèxtil que es situa per sobre de les rodes. Ofereixen una adherència similar a la de les cadenes metàl·liques i a un preu no gaire superior. A més, no tenen incidència sobre la direcció i la suspensió, alhora que no generen vibració sobre el volant. A canvi, tendeixen a espatllar-se amb més facilitat, pel que el seu ús és recomanat per trajectes curts.
  • Cadenes compostes: una solució similar al de les cadenes tèxtils, però on el teixit és substituït per una xarxa plàstica. Ofereix la mateixa facilitat per d’instal·lació que les tèxtils i hi afegeix materials molt més resistents, pel que són molt més recomanables si n’hem de fer un ús freqüent. A nivell de preu, es situen sobre els 70-90 euros, un cost similar al de les cadenes tèxtils d’alta gamma.
  • Cadenes d’aranya: la opció pels qui han de conduir constantment en condicions de gel i neu. Es tracta d’una instal·lació semi-fixa, fàcil d’instal·lar i molt efectives. El gran inconvenient és que una part de les cadenes es munten de forma permanent sobre la llanta i, com no, un preu que pot superar els 500 euros.

Recorda que no circular amb cadenes en situacions en que el seu ús és obligatori pot comportar multes de fins a 200 euros, a més d’un risc evident pel conductor i la resta de passatgers.

0 comentaris

Deixa un comentari

Participa i deixa el teu comentari

Deixa una comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *