Escapada amb cotxe a 5 platges quilomètriques on és més fàcil mantenir la distància de seguretat
Amb la caloreta, tenim moltes ganes de platja i de banys refrescants. Al país en tenim moltes, de platges: tenim un litoral fantàstic on triar i remenar, des de Portbou fins a Alcanar. Però en aquesta escapada amb cotxe que us proposem posem el focus en aquelles platges quilomètriques on és més fàcil mantenir la distància de seguretat necessària per evitar la propagació del coronavirus. De nord a sud, us fem 5 propostes. Totes són molt fresques.

Us recordem que, segons les directrius del Departament de Salut de la Generalitat, la distància social a les platges entre persones que no convisquin ha de ser mínim de 4 metres a la sorra. A l’aigua cal mantenir una distància mínima entre persones que no convisquin de 2 metres. Es recomana deixar lliures els primers 6 metres de la vora del mar per facilitar l’entrada i sortida a l’aigua. També es recomana no passejar, aturar-se ni jugar a la vora del mar.

Platja de la Gola del Ter, a l’Estartit

Escapada amb cotxes a platges quilometriques - Gola del Ter

La platja de la Gola del Ter, a Torroella de Montgrí
© Kippelboy

Després de passar a tocar de Torroella de Montgrí, el Ter arriba a la mar i crea un bonic paratge verge amb quilòmetres de sorra que veuen com l’aigua dolça del riu es barreja amb la mar salada.

A banda i banda de la desembocadura, amb les illes Medes al davant, hi ha unes platges fantàstiques, amples i llargues, on és possible posar-hi la tovallola sense por a envair l’espai de seguretat dels altres banyistes.

A la vostra esquena, els camps de conreu, els masos i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter frenen la pressió urbanística que faria que aquesta platja estigués plena de gom a gom.

Per arribar-hi amb cotxe cal agafar la carretera de Torroella a Pals. Poc després del pont sobre el Ter hi ha el desviament que porta fins a la gola del Ter. També s’hi pot arribar a peu des de la platja veïna de la Pletera.

Una recomanació: si arribeu a la platja abans que surti el sol, en podreu veure la sortida des de la desembocadura del Ter, amb les illes Medes al davant. Tot un espectacle.

Escapada amb cotxes a platges quilometriques - Illes Medes

Les illes Medes des de la Gola del Ter, al terme de Torroella de Montgrí
© DagafeSQV

La platja de Sant Simó, a Mataró

Escapada amb cotxes a platges quilometriques - Mataro

Les platges del Callao i de Sant Simó, a Mataró © Isidro Jabato

Certament, la capital del Maresme és molt poblada. Segur que hi ha una platja prou gran per no trepitjar-nos els uns als altres? Doncs sí. Més enllà de la riera de Sant Simó hi ha una platja que té el mateix nom i que s’ubica en un entorn molt poc urbanitzat, just davant de les Cinc Sènies, que és la zona agrícola de la ciutat. Prometem un ambient menys urbà i més tranquil, en una platja que té un quilòmetre d’extensió —una part, és de caràcter naturista—.

Com moltes altres ciutats de costa, Mataró també s’ha preparat bé per evitar aglomeracions a les seves platges. L’aforament calculat per a la platja de Sant Simó és de 700 persones. Si en algun moment se supera, l’accés quedarà tancat i es recomanarà als banyistes que es dirigeixin a aquelles que tinguin espai disponible. La platja del Callao, a tocar de la de Sant Simó, també és molt gran!

Amb el cotxe, busqueu la ronda de Miguel de Cervantes i agafeu-la en direcció a la mar, al costat de la riera de Sant Simó. Quan arribeu al final, passeu sota el pont de l’N-II. La platja que queda a l’esquerra és la de Sant Simó. La de la dreta és la del Callao.

La platja dels Muntanyans, a Torredembarra

Escapada amb cotxes a platges quilometriques - Torredembarra

Una de les passarel·les que travessen les dunes de la platja dels Muntanyans, a Torredembarra
© Jorge Franganillo

Aquesta platja ja l’hem recomanat anteriorment com una de les millors platgesde la Costa Daurada. Aquí la tornem a recomanar perquè és immensa, en tots els sentits: té una llargada de 2,2 km, una qualitat de l’aigua excel·lent i un entorn natural fascinant format per dunes i maresmes salabroses i tot un univers de fauna i flora típic d’aquests ecosistemes. Per això, unes passarel·les de fusta us indicaran per on heu de passar per accedir a la platja. Respecteu aquests itineraris marcats per no malmetre aquest ecosistema, que és valuós i molt fràgil. Arribareu a la platja des dels desviaments que trobareu a l’N-340, que va paral·lela al mar.

Les platges del delta de l’Ebre

Escapada amb cotxes a platges quilometriques - punta fangar

La platja de la Punta del Fangar, al delta de l’Ebre
© Agustí Descarrega Solà

Hem agrupat aquí algunes platges del delta de l’Ebre perquè totes tenen característiques similars: són quilomètriques, gairebé infinites, i molt amples. Són molt tranquil·les, mai hi ha la sensació d’aglomeració. Ideals per a aquests temps que estem vivint.

Al Delta destaquen, sobretot, la platja de la Punta del Fangar, una gran extensió de platja natural i tranquil·litat amb un far molt fotogènic; la platja del Trabucador, un braç de sorra que s’endinsa a la mar; la platja de Riumar, amb dunes i passarel·les, i la platja de l’Arenal, una platja verge situada al sud de l’Ampolla.

La C-41 travessa el Delta des d’Amposta fins a la mar. Des d’aquí hi ha desviaments a l’esquerra i a la dreta que us portaran a les platges.

Escapada amb cotxes a platges quilometriques - punta fangar 2

La platja de la Punta del Fangar, al delta de l’Ebre, amb l’emblemàtic far del Fangar
© Víctor

Platges de les Cases d’Alcanar

Escapada amb cotxes a platges quilometriques - Platja del Marjal

La serra del Montsià des de la platja del Marjal, a les Cases d’Alcanar
© Lluket

L’escapada amb cotxe a 5 platges quilomètriques on és més fàcil mantenir la distància de seguretat acaba a les Cases d’Alcanar, el nucli mariner d’Alcanar. Les seves platges són llarguíssimes i amb aigües netes i transparents. Hi ajuda el fet que les platges no són de sorra, sinó de còdols blancs. Us recomanem dur-hi calçat que es pugui mullar.

La platja de les Cases-Marjal és una de les més característiques de la costa canareva. Destaca per la bellesa blanca dels còdols que la configuren. Té bandera blava des del 1994.

La platja de l’Estanyet, al sud de la platja de la Marjal, és una de les més verges de la costa d’Alcanar i és ideal per als qui busquen tranquil·litat, un bon lloc per a la pràctica del submarinisme i la pesca amb canya. Com el seu nom indica, antigament la platja era una zona humida on s’hi formava un petit estany. Encara s’hi conserven nius de metralladores de la guerra civil espanyola.

A les Cases d’Alcanar, hi arribareu per l’N-340. Un cop al nucli, busqueu el passeig marítim. Com més al sud hi aneu, més sols estareu.

Escapada amb cotxes a platges quilometriques - platja de l'Estanyet

Els búnquers de la platja de l’Estanyet, a les Cases d’Alcanar
© Lluket

Més escapades de platges

Si us ha agradat aquesta escapada amb cotxe a 5 platges quilomètriques on és més fàcil mantenir la distància de seguretat, també us agradaran l’escapada amb cotxe a les millors platges de la Costa Daurada i l’escapada amb cotxe a les millors platges de la Costa Brava.

Consells que heu de tenir en compte

Recordeu que si feu una sortida més llarga de l’habitual, prepareu bé el cotxe. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris per mantenir el vostre cotxe a punt! Si voleu allargar l’escapada i estar-hi uns dies a la zona, podeu camperitzar el vostre cotxe.

Ja som a ple estiu. Un estiu més desitjat que mai, ara que la mobilitat ens permet retrobar-nos amb els paisatges, els pobles i el patrimoni que tenim a l’abast. Aquesta proposta per la Segarra us encantarà: té paisatges infinits, horitzons que oxigenen l’ànima i uns castells magnífics per no deixar de somiar.

Els castells del Sió

La zona de la Segarra que recorrerem és molt concreta: seguirà el curs del riu Sió. A mitjan segle XI, aquesta riba va ser reconquerida als àrabs i hi van proliferar castells i esglésies que garantien la presència cristiana. La Ruta dels Castells del Sió és un itinerari que recorre aquesta terra de frontera i que s’endinsa en els paisatges de secà tan característics i fotogènics de la Segarra.

Cervera, la capital de la Segarra, està ben comunicada per carretera, i s’hi pot arribar des de molts punts de la geografia catalana. La ciutat bé mereix una visita, però avui no us hi aturareu, perquè us deixareu seduir per les històries dels castells que aneu a visitar. Alguns hi organitzen visites guiades i es pot accedir a les seves sales i cambres. Informeu-vos-en abans!

Escapada amb cotxe als castells de la Segarra

Una vista del paisatge característic dels plans de Sió
© Àngela Llop

Cap a Montcortès i l’Aranyó

Comenceu l’escapada amb cotxe als castells de la Segarra a Cervera, des d’on aneu fins a Montcortès i l’Aranyó per l’L-303. Els dos nuclis estan molt a prop l’un de l’altre, i en una mateixa fotografia podeu tenir-los tots dos!

El castell de Montcortès original està ja documentat al segle XI, però, com molts altres castells de frontera, a les acaballes del segle XV va ser reformat i substituït per l’edifici que avui podem contemplar. Un edifici que impressiona per la seva grandiositat i elegància. És una magnífica fortalesa amb dues torres bessones molt característiques.

El castell de l’Aranyó havia estat en origen una torre de guaita i defensa per vigilar els moviments dels sarraïns. Més tard, al segle XVI, es va transformar en el castell-palau que veiem avui, i va passar a tenir una funció estrictament residencial. Aquí va néixer, l’any 1918, Manuel de Pedrolo, autor del famós Mecanoscrit del segon origen.

Escapada amb cotxe als castells de la Segarra

El castell de Montcortès
© PCB75

Escapada amb cotxe als castells de la Segarra

El castell de Montcortès, damunt d’un turó
© Gerard Escuer I Parramona

Concabella: el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió

Des de l’Aranyó, anem a Concabella per L-310. Concabella és una parada imprescindible d’aquesta escapada amb cotxe als castells de la Segarra: aquí hi ha el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, i ens hi explicaran molt bé la funció i el sentit d’aquestes fortaleses.

Els orígens del castell de Concabella es remunten al segle XI, i manté el nom de la primera nissaga que en va ser propietària. Actualment, és un gran castell renaixentista amb grans finestrals i galeries organitzades al voltant d’un pati central. Com els castells dels contes, té una torre a cadascuna de les cantonades, però només se’n conserven dues.

Si feu una visita a consciència al castell de Concabella, hi descobrireu també l’Espai Pedrolo, amb una exposició sobre l’obra (prolífica i imaginativa) d’aquest escriptor, i una exposició permanent sobre la flora i la fauna dels secans de Lleida, un ecosistema desconegut, que passa desapercebut de les mirades més turístiques.

Escapada amb cotxe als castells de la Segarra

Detall de les finestres del castell de Concabella
© Isidre Blanc

No hi fa res, així vosaltres podeu gaudir amb calma i tranquil·litat d’aquests paisatges bellíssims i balsàmics en aquesta escapada amb cotxe.

Un molí fariner que és un palau

Des de Concabella, visitem els castells de Ratera i les Pallargues. Més conegut com a castell-molí de Ratera, el castell de Ratera es va convertir en un gran casal gòtic als segles XIV i XV, fins que al segle XVI, quan la família dels Erill el van transformar en un molí fariner que aprofitava les aigües del Sió. La restauració que s’hi ha fet permet observar perfectament les dues funcions del castell: la residencial i la productiva. Aprofiteu per visitar el poble de Ratera, una vila closa amb una única portalada d’entrada. Els seus habitants s’hi sentien ben resguardats!

Escapada amb cotxe als castells de la Segarra

El castell de Ratera va funcionar durant un temps com a molí fariner
© Alberto-g-rovi

Les Pallargues: quina entrada més espectacular!

El castell de les Pallargues també és un castell-palau, com molts altres de la zona que ja heu vist. Però aquest té una singularitat monumental: un arc gòtic de 13 metres de llum us en donarà la benvinguda. El trobareu de seguida, en un carreró del nucli de cases de pedra que té el mateix nom que el castell.

Escapada amb cotxe als castells de la Segarra

El castell de les Pallargues, amb el seu arc gòtic monumental a l’entrada
© Isidre Blanc

En aquest palau, encara habitat, les visites guiades que s’hi fan permeten descobrir racons sorprenents com la la sala de guàrdia; la sala capitular, sòbria i elegant; l’antic dormitori dels nobles; l’escala de caragol que baixa als calabossos o el pou excavat en la pròpia roca on neix una aigua cristal·lina.

La torre de l’homenatge de les Sitges

De les Pallargues, tornem a Concabella, on agafem L-310 en direcció a Guissona. Abans d’arribar-hi, ens desviem a la dreta per l’L-313 per visitar el castell de les Sitges, que conserva un aspecte genuïnament medieval, amb l’esvelta torre de l’homenatge al centre del conjunt. Fa més de 20 metres d’alçària i és, sens dubte, l’element més notable del castell. Fixeu-vos que la seva porta d’entrada es troba a 8 metres del terra: no ho posaven fàcil als enemics per entrar-hi!

Escapada amb cotxe als castells de la Segarra

La torre de l’homenatge destaca sobre el conjunt del castell de les Sitges
© Fer55

Escapada amb cotxe als castells de la Segarra

El castell de les Sitges
© PMRMaeyaert

A l’interior del castell hi ha uns espais propis d’una residència aristocràtica i conserva encara el celler, la masmorra i la cuina, el forn i les cavallerisses. Si pugeu a la terrassa superior, gaudireu d’una magnífica panoràmica dels plans del Sió, de la Segarra i de comarques veïnes.

Oluja Baixa més Oluja Alta igual a les Oluges

Des de les Sitges, anirem en direcció a Cervera per les carreteres L-313, L-311. Abans d’arribar a la capital de la Segarra, agafarem l’N-141f per visitar les Oluges, que s’estén a la falda del serrat. S’hi veu clarament el fet que originàriament, al segle XI, hi havia dos nuclis, cadascun amb el seu castell i la seva església: l’Oluja Alta i l’Oluja Baixa.

Escapada amb cotxe als castells de la Segarra

El castell de l’Oluja Baixa
© Àngela Llop

Actualment, entre els dos castells destaca el castell de Baix, una notable construcció renaixentista del segle XVI, que consta d’una torre de planta quadrada, portal adovellat, finestrals amb motllures i una gran profusió d’elements heràldics. L’antic castell de l’Oluja Alta és avui una casa senyorial.

El colofó: la vila closa de Montfalcó Murallat

A toca de les Oluges hi ha Montfalcó Murallat, el final del nostre recorregut: un petit regal de comiat. Montfalcó Murallat és una de les joies arquitectòniques de les Terres de Lleida: és una vila closa medieval aixecada sobre un turó, que ocupava una posició estratègica per a la vigilància i la defensa en època de reconquesta cristiana.

L’accés a l’interior del conjunt monumental té lloc per una única entrada. Les cases s’organitzen al voltant d’una petita plaça i dels carrerons que hi conflueixen amb estructura radial. Perdeu-vos-hi sense por, justament aquesta és la gràcia! Segur que topareu amb les restes de la cisterna comunitària que recollia l’aigua de la pluja des de totes les teulades del poble. També s’hi conserva el forn comunal i l’església de Sant Pere.

En sortir de Montfalcó Murallat, aprofiteu per gaudir de la vista des d’aquí dalt i retingueu a les retines els camps de cereal i els turons amables que us han acompanyat durant el trajecte.

Escapada amb cotxe als castells de la Segarra

La vila closa de Montfalcó Murallat
© Àngela Llop

Escapada amb cotxe als castells de la Segarra

La plaça de Montfalcó Murallat
© Àngela Llop

Més escapades de patrimoni

Si us ha agradat aquesta escapada amb cotxe als castells de la Segarra, també us agradaran l’escapada amb cotxe a Cardona i Solsona, l’escapada ambcotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe pels pobles medievals del Baix Empordà, l’escapada amb cotxe per la Ruta del Cister, l’escapada amb cotxe per Miravet i la riba de l’Ebre, l’escapada amb cotxe als castells de l’Anoia, l’escapada amb cotxe a la vall de Lord, les 5 escapades amb cotxe a pobles de vertigen, l’escapada ambcotxe a les muntanyes de Prades i l’escapada amb cotxe a la Seu d’Urgell.

Consells que heu de tenir en compte

Recordeu que si feu una sortida més llarga de l’habitual, prepareu bé el cotxe. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris per mantenir el vostre cotxe a punt! Si voleu allargar l’escapada i estar-hi uns dies a la zona, podeu camperitzar el vostre cotxe. Aquí us ho expliquem.

Teníem preparat aquest articles per principis de primavera, aquesta primavera que el covid19 no ens ha deixat gaudir. De totes formes, hem decidit publicar-lo tal qual l’havíem escrit.

A partir del 21 de març, és primavera! Deixem enrere els freds polars i ens deixem acaronar la pell pels raigs de sol que escalfen però no cremen. És hora de sortir del cau, com la marmota, anar a veure món! Un món que ens espera amb desgel de les neus a les muntanyes, l’eclosió de flors als camps d’arbres fruiters, els pàmpols verds a les vinyes, les tiges crescudes als camps de cereal i els ocells que van i venen i que s’aturen als aiguamolls a descansar. Són moments imprescindibles que us convidem a viure amb aquestes 5 escapades amb cotxe per donar la benvinguda a la primavera. Som-hi!

Camps de cereals al voltant de Granyena, a la Segarra - Àngela Llop

Camps de cereals al voltant de Granyena, a la Segarra – Àngela Llop

Camps de cereal a la primavera, a prop de Tarroja de Segarra - Àngela Llop

Camps de cereal a la primavera, a prop de Tarroja de Segarra – Àngela Llop

L’espectacle de la floració a la Ribera d’Ebre i el Segrià

Un dels moments més esperats de l’any per als amants dels colors és la floració dels arbres fruiters, que es produeix al març, gairebé a l’uníson. Dos dels millors llocs on gaudir d’aquest espectacle són la Ribera d’Ebre i el Segrià, per les grans extensions de camps d’arbres fruiters que hi ha, gràcies a les terres fèrtils que reguen l’Ebre i el Segre.

De sobte, entre el març i l’abril, la Ribera d’Ebre i el Segrià es vesteixen de gala i llueixen els seus millors colors: el rosa intens dels presseguers i el rosa pàl·lid, gairebé blanc, dels cirerers. Cada vegada són més les persones que gaudeixen de l’arribada de la primavera entre aquestes grans extensions de camps de fruiters, i per això ja s’ha encunyat el terme ‘fruiturisme’. Municipis com Aitona, Miravet i Tivissa, entre altres, organitzen visites i rutes als camps, que es converteixen durant uns dies catifes plenes de color.

La floració dels presseguers a Benissanet - Àngela Llop

La floració dels presseguers a Benissanet – Àngela Llop

Camps d'arbres fruiters florits a Aitona, al Segrià - Abel Cerezuela Sanjulián

Camps d’arbres fruiters florits a Aitona, al Segrià – Abel Cerezuela Sanjulián

Les flors d'un cirerer - Joanbanjo

Les flors d’un cirerer – Joanbanjo

El desgel a Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Una altra escapada amb cotxe per donar la benvinguda a la primavera la podeu fer al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Les dues portes d’entrada principals a aquest paradís de la natura són Boí, a l’Alta Ribagorça, i Espot, al Pallars Sobirà. Aquí trobareu aparcaments habilitats per deixar-hi el cotxe (no es permet l’entrada de vehicles privats als dominis del parc) i accedir a les meravelles naturals i paisatgístiques d’aquest preciós racó de món o bé a peu o bé contractant un taxi tot terreny.

L'estany de Ratera, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici - Mikipons

L’estany de Ratera, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici – Mikipons

Ens hi esperen prats de dall esquitxats de flors de tots colors, rius enjogassats que s’atreveixen amb tots els salts, boscos espessos de pins i roures i, sobretot, bells camins que ens permeten gaudir d’aquest verger salvatge.

Quan la primavera estigui consolidada, floriran arreu els lliris, les orquídies, les gencianes i els nerets. Estigueu ben atents si pugeu fins als estanys de Sant Maurici o de Ratera, o si sortegeu gràcies a les passarel·les el recorregut capriciós d’Aigüestortes.

L'estany de Sant Maurici - Diliff

L’estany de Sant Maurici – Diliff

Castells de llegenda entre un mar de camps verds

Si us dic la Segarra, segur que us venen al cap dues coses: castells i camps de cereal. Efectivament, en aquesta plana d’interior de paisatges ondulants els camps de cereal es vesteixen de verd amb la primavera. És un espectacle imprescindible si es vol viure un d’aquells moments esclatants de l’any.

Aquest mantell verd envolta nuclis i monuments. Hi ha un patrimoni històric a la Segarra impressionant, format per castells, torres, viles closes, santuaris… Podeu viatjar a l’edat mitjana si visiteu Montfalcó Murallat i els castells de Concabella, Florejacs, les Pallargues, les Sitges… La majoria es poden visitar per dins, i val molt la pena!

Castell de Subirats, al Penedès - Àngela Llop

Castell de Subirats, al Penedès – Àngela Llop

El vol dels ocells, als aiguamolls de l’Empordà

A la primavera, els ocells es mouen. És l’època en què moltes espècies migren entre l’Àfrica i Europa, i els aiguamolls de l’Empordà són un lloc ideal on fer una parada: hi ha aigua mig dolça i mig salada, bons aliments i una temperatura ideal!

L'estany del Cortalet és un dels racons més emblemàtics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà - Mikipons

L’estany del Cortalet és un dels racons més emblemàtics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà – Mikipons

Aquests ocells conviuen durant una temporada amb els que viuen tot l’any al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Sigui com sigui, no oblideu portar uns bons prismàtics, perquè així gaudireu més de les més de 300 espècies d’ocells que podeu trobar-hi. Alguns dels més emblemàtics són el flamenc, però també trobareu la cigonya (que són l’emblema del parc natural), el bernat pescaire, la cigonya negra (més rara que la blanca), la polla d’aigua, l’aligot, el xoriguer… No acabaríem mai la llista!

Diferents camins senyalitzats us permetran endinsar-vos per aquest paradís dels ocells, i com que és un terreny pla, les rutes no tenen cap mena de dificultat.

Els estanys del Matà, als aiguamolls de l'Empordà - Mikipons

Els estanys del Matà, als aiguamolls de l’Empordà – Mikipons

Els pàmpols de les vinyes s’obren al sol

Sí, el paisatge de vinyes també és preciós a la primavera. Els pàmpols dels ceps es van fent grans i agafen un verd intens que dóna color a l’entorn i a la nostra mirada. I ens anuncien que aviat, molt aviat, hi creixeran gotims de raïm ufanosos que ens regalaran el seu nèctar perquè el convertim en vi.

El Penedès (l’Alt i el Baix) és una zona ideal per endinsar-se en paisatges infinits i curulls de vinya, un conreu ancestral que va arribar a casa nostra gràcies als grecs, que es van instal·lar a Empúries al segle VI aC.

Paisatge de primavera al Penedès - Àngela Llop

Paisatge de primavera al Penedès – Àngela Llop

Visiteu els petits pobles de Torrelles de Foix, Sant Pere de Riudebitlles o Sant Jaume dels Domenys per deixar-vos embolcallar pels preciosos camps conreats de vinya. Són paisatges endreçats on ens meravella comprovar que la col·laboració entre la natura i la mà de l’home és possible i respectuosa.

Camps de vinya a Torrelles de Foix, al Penedès - Àngela Llop

Camps de vinya a Torrelles de Foix, al Penedès – Àngela Llop

Més escapades de natura

Si us ha agradat aquesta escapada amb cotxe de natura, també us agradaran l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe per Miravet i la riba de l’Ebre, l’escapada amb cotxe als castells del’Anoia, l’escapada amb cotxe a la vall de Lord, l’escapada amb cotxe a la vall de Camprodon, l’escapada amb cotxe a la vall de Cardós i l’escapada amb cotxe per les muntanyes de Prades.

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que si feu una sortida més llarga de l’habitual, prepareu bé el cotxe. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris per mantenir el vostre cotxe a punt!

Escapada amb cotxe a la Seu d’Urgell

En aquesta escapada fem cap a la Seu d’Urgell i, pel camí, gaudirem dels paisatges hivernals de l’Alt Urgell gràcies a la carretera C-14, que podem agafar a Artesa de Segre si venim del sud i de ponent o des de la C-26 si preferim arribar-hi des del Solsonès.

La Seu d’Urgell té un nucli històric medieval bufó i coquetó, amb un carrer Major porxat i una catedral romànica única —però de tot això ja en parlarem més endavant!—. La bellesa patrimonial de la capital de l’Alt Urgell és un dels motius pels quals l’hem triat per a aquesta escapada amb cotxe. Serà el regal final d’un trajecte que perseguirà un horitzó ple de muntanyes, i amb l’aigua del Segre com a company de viatge.

Els porxos del carrer Major de la Seu d'Urgell, amb una recreació en blanc i negre - Olybrius

Els porxos del carrer Major de la Seu d’Urgell, amb una recreació en blanc i negre – Olybrius

El pantà d’Oliana: l’aigua s’obre pas entre les muntanyes

Poc després del nucli d’Oliana ja trobem la presa, que ens anuncia que al darrere hi ha les aigües calmades del Segre. Amb l’aigua de l’embassament es genera electricitat, i la presa serveix també per regular el cabal del riu en època de crescuda i per garantir que l’aigua arriba a tots els camps de regadiu al voltant dels canals del Segre.

Aquesta infraestructura hidràulica, inaugurada l’any 1959, no va ser suficient i als anys noranta es va construir una altra presa, aigües avall, tot creant l’embassament de Rialp. Així que Oliana es troba ben bé al mig de dos pantans. Entre dues aigües, que diria aquella cançó d’Héroes del Silencio…

La vista des de la carretera mentre anem enfilant amunt és aclaparadora. A banda i banda tenim muntanyes, que cada vegada són més altes. I el riu, a la nostra dreta, ens recorda que va ser ell qui es va obrir camí per aquests paisatges que nosaltres ara recorrem amb el cotxe. Una meravella d’entorn. Només per això ja val la pena pujar fins aquí!

El pantà d'Oliana, envoltat de muntanyes - Isidre Blanc

El pantà d’Oliana, envoltat de muntanyes – Isidre Blanc

Un pont de la carretera sobre el pantà d'Oliana - Maria Rosa Ferré

Un pont de la carretera sobre el pantà d’Oliana – Maria Rosa Ferré

Coll de Nargó: el poble sobre la roca

Quan arribem a Coll de Nargó, el pantà encara ens acompanya a la nostra dreta. Coll de Nargó té un bonic nucli antic de carrers estrets i cases de pedra alçat sobre una roca, amb una vista magnífica del Segre i les muntanyes que l’escorten.

El nucli de Coll de Nargó, amb el Segre als peus - Maria Rosa Ferré

El nucli de Coll de Nargó, amb el Segre als peus – Maria Rosa Ferré

Sant Climent i el campanar preromànic

Coll de Nargó també té una bonica església romànica, Sant Climent, que trobarem si agafem la carretera que, des d’aquí, va a Isona. Fem esment de Sant Climent en aquesta escapada amb cotxe a la Seu d’Urgell perquè val la pena aturar-s’hi.

Envoltada pel clos del cementiri, l’església va ser estudiada i restaurada per Josep Puig i Cadafalch, i el 1946 va ser declarada monument nacional. La torre campanar que hi ha adossada és preromànica, i té forma atalussada a la part de baix (és un xic més ampla a la base que al capdamunt).

L'església de Sant Climent de Coll de Nargó - Cherubino

L’església de Sant Climent de Coll de Nargó – Cherubino

La fe mou muntanyes

Tirem amunt per la C-14 per acostar-nos a la Seu d’Urgell, però no tenim pressa per arribar-hi. Ens delectem amb el paisatge, que ara, a prop d’Organyà, ens sorprèn amb la bonica muntanya de Santa Fe, amb un perfil particular. Al capdamunt hi ha la petita ermita de Santa Fe. Ara ja sabem el perquè del nom de la muntanya.

La muntanya de Santa Fe, a Organyà - Isidre Blanc

La muntanya de Santa Fe, a Organyà – Isidre Blanc

I, ara sí, arribem a la Seu d’Urgell

Amb l’oxigen que ens ha donat el paisatge mentre pujàvem, ens endinsem en el nucli medieval de la Seu d’Urgell amb aires renovats. I amb ganes d’amarar-nos del romànic que hi respirarem per tots els cantons.

Per començar, fem un tomb pel carrer Major, porxat, que ens trasllada automàticament a un altre temps. Amb les cases de pedra i els carrerons estrets, el nucli medieval de la Seu ens enamorarà des del primer moment, i hi trobarem edificis elegants i majestuosos com Can Fiter, amb unes pintures murals molt belles, d’estil classicista.

La casa de Can Fiter, al carrer Major de la Seu d'Urgell - PMRMaeyaert

La casa de Can Fiter, al carrer Major de la Seu d’Urgell – PMRMaeyaert

Una joia única per dins i per fora

La joia de la corona és la catedral d’Urgell, l’única de Catalunya que és íntegrament romànica. És majestuosa i molt bonica, amb un gust italianitzant visible sobretot a la façana, que impressiona d’entrada, amb dues torres que l’emmarquen (no es descarta que, a part de la seva funció religiosa, el temple es construís com a lloc de refugi i defensa en cas d’atac, fet que va succeir en més d’una ocasió). La façana està coronada per un esvelt campanaret fet amb pedres de dos colors. Força curiós tot plegat, la veritat.

Si donem la volta a l’edifici, per fora sembla que l’església només tingui un absis. Un cop a dins, però, en comptem fins a cinc, però l’únic que sobresurt a l’exterior és l’absis que correspon a la nau central. I és on hi ha la figura de la marededéu, del segle XIII.

La catedral de la Seu d'Urgell - Vladimir Lazo Yakimtseva

La catedral de la Seu d’Urgell – Vladimir Lazo Yakimtseva

La imponent façana de la catedral de la Seu d'Urgell - Vladimir Lazo Yakimtseva

La imponent façana de la catedral de la Seu d’Urgell – Vladimir Lazo Yakimtseva

Un claustre sense relat evangèlic

A dins del recinte de la catedral destaca també el claustre, amb una cinquantena de capitells que no representen cap escena dels evangelis, sinó que tenen motius ornamentals i figures. Els van fer picapedrers rossellonesos, que semblava que tenien predilecció pels lleons (busqueu-los, n’hi ha força). Del claustre, tres galeries són les originals romàniques, però una és més moderna, del segle XVII. Es distingeix de seguida per la mida dels arcs i unes columnes més robustes.

El claustre de la catedral de la Seu d'Urgell - Luis Miguel Bugallo Sánchez

El claustre de la catedral de la Seu d’Urgell – Luis Miguel Bugallo Sánchez

Sant Miquel, l’església adossada

Adossada al conjunt de la catedral hi ha l’església de Sant Miquel, el darrer vestigi del conjunt monumental impulsat pel bisbe Ermengol durant el primer terç del segle XI. A Sant Miquel, decorada amb la projecció de les pintures romàniques originals que hi havia, hi podem accedir des del claustre de la catedral.

L'església de Sant Miquel, a la Seu d'Urgell - Maria Rosa Ferré

L’església de Sant Miquel, a la Seu d’Urgell – Maria Rosa Ferré

El campanar de la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell - PMRMaeyaert

El campanar de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell – PMRMaeyaert

Més escapades de patrimoni

Si us ha agradat aquesta escapada amb cotxe a la Seu d’Urgell, també us agradaran l’escapada amb cotxe a Cardona i Solsona, l’escapada ambcotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe pels pobles medievalsdel Baix Empordà, l’escapada amb cotxe per la Ruta del Cister, l’escapada amb cotxe per Miravet i la riba de l’Ebre, l’escapada ambcotxe als castells de l’Anoia, l’escapada amb cotxe a la vall deLord, les 5 escapades amb cotxe a pobles de vertigen i l’escapada ambcotxe per les muntanyes de Prades.

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que si feu una sortida més llarga de l’habitual, prepareu bé el cotxe. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris per mantenir el vostre cotxe a punt!

Escapada amb cotxe a la vall d’Incles

La vall d’Incles és un magnífic paratge natural privilegiat d’Andorra. Situada entre els pobles del Tarter i Soldeu, té una característica forma de U, i això vol dir que és d’origen glacial (en temps remots hi havia hagut una glacera). En aquesta escapada amb cotxe descobrirem els paisatges nevats de la vall d’Incles esquitxats per bordes i esglésies. Un racó de pau i tranquil·litat.

Com hi arribem, a la vall d’Incles?

Des d’Andorra la Vella agafem la carretera CG-2 i, passat el nucli del Tarter, trobarem un desviament a mà esquerra cap a la vall d’Incles (està perfectament senyalitzat). Enfilant amunt aquesta carretereta comença la nostra escapada amb cotxe a la vall d’Incles.

Oberta a l’inici, la vall permet copsar de primera mà la bellesa del paisatge subalpí —i alpí a mida que anem pujant amunt. Les pastures —ara sota la neu— i les bordes disperses aquí i allà —amb les seves parets de pedra i les seves teulades de pissarra— ens acompanyen fins a arribar al fons de la vall.

Panoràmica de la vall d'Incles des de la zona més oberta de la vall Cdani

Panoràmica de la vall d’Incles des de la zona més oberta de la vall per Cdani

El nucli d’Incles

Les bordes i les cases estan disperses per tota la vall. L’únic llogaret amb quatre cases comptades reunides que trobarem durant el camí és el nucli d’Incles, ubicat a la dreta del riu. Reconeixereu aquest lloc perquè un dels edificis té una torre quadrada de quatre pisos.

El nucli d'Incles, amb la capçalera de la vall al fons Jorge Franganillo

El nucli d’Incles, amb la capçalera de la vall al fons per Jorge Franganillo 

Paisatges nevats de postal

Podem pujar més amunt per la carretera —si la neu ho permet— fins arribar a l’aparcament. Les fotografies de postal que podem fer des d’aquí ja són suficients per rememorar a casa, més tard, la tranquil·litat que hem viscut en una de les valls més verges i desconegudes del Principat d’Andorra.

Però si encara ens hi volem endinsar més i anem ben preparats, podem fer alguna ruta a peu des de l’aparcament on hem deixat el cotxe. Les rutes les hem de fer amb un calçat adequat per a la neu o bé anar equipats amb raquetes si aquesta és abundant. No cal si la neu ocupa només unes clapes disperses.

De tota manera, tenint en compte que som a l’hivern i que ens estem movent per sobre dels 1.700 m d’altitud, us recomanem descarregar-vos l’aplicació Alpify, que permet enviar la vostra ubicació als equips de rescat en cas d’emergència.

El refugi de Cabana Sorda envoltat de neu Simonjoan

El refugi de Cabana Sorda envoltat de neu per Simonjoan

Cap a l’estany més gran d’Andorra

Una de les excursions que es poden fer a la vall d’Incles puja fins al refugi i l’estany de Juclà, el més gran d’Andorra. De fet, d’estanys, n’hi ha més d’un, i tots formen la capçalera nord-oriental de la vall d’Incles. Estan situats 2.300 m d’altitud. No cal dir que el paisatge des d’aquí es increïble, amb estanys envoltats de cims nevats. Més fotos per a la col·lecció!

Al costat dels estanys hi ha el refugi de Juclà, que només està guardat a l’estiu, tot i que es pot obrir fora de temporada sota reserva prèvia. De tota manera, quan el refugi està tancat sempre queda habilitada una part lliure annexa, perquè els muntanyencs s’hi puguin aixoplugar en cas de necessitar.

El pic d'Escobes des del refugi de Juclà Jalturgell

El pic d’Escobes des del refugi de Juclà per Jalturgell

Els estanys de Sisqueró: un altre secret ben guardat d’Andorra

Per anar al refugi de Juclà, en un cruïlla hem agafat el camí que anava cap a l’est. Una altra opció que tenim és agafar justament l’altre camí, el del refugi Cabana de Sisqueró i els estanys de Sisqueró. Ens portarà a un altre racó idíl·lic de la vall d’Incles. A 20 minuts a peu el refugi hi ha els estanys de Sisqueró, el centre de la coma del mateix nom. Aquí també se’ns talla al respiració, i no pel fred, sinó per la bellesa que ens envolta.

L'estany de Juclà és el més gran d'Andorra Ferran Llorens

L’estany de Juclà és el més gran d’Andorra per Ferran Llorens

 

L'estany de Sisqueró Ferran Llorens

L’estany de Sisqueró per Ferran Llorens

Estany i refugi de Cabana Sorda

Una altra excursió que es pot fer a la vall d’Incles és el del refugi i l’estany de Cabana Sorda, que té una petita presa perquè les seves aigües s’aprofiten per generar energia elèctrica. Està ubicat a gairebé 2.300 m d’altitud. És un indret màgic, també.

L'estany de Cabana Sorda, amb les muntanyes reflectides a l'aigua Ferran Llorens

L’estany de Cabana Sorda, amb les muntanyes reflectides a l’aigua per Ferran Llorens

A tenir en compte si hi anem a l’estiu!

Us hem explicat els atractius de visitar la vall d’Incles a l’hivern, sota la neu. Però si preferiu anar-hi a l’estiu —quan es converteix en un verger de flora i fauna—, heu de tenir en compte que, com és l’època de màxima afluència de públic, es tanca l’accés als vehicles per preservar la tranquil·litat de la vall. De mitjan juny a principis de setembre es posa a disposició un trenet elèctric que cobreix el trajecte fins al fons, de 9 a 18 h. Els tiquets es poden adquirir a la caseta d’informació que hi ha al costat de l’aparcament on deixarem el cotxe.

 Més escapades de neu

Si us ha agradat aquesta escapada per gaudir de la neu a la vall d’Incles, també us agradaran l’escapada amb cotxe al Baridà, l’escapada amb cotxe a Salardú i l’escapada amb cotxe a la vall de Cardós.

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que aneu a l’alta muntanya, i prepareu bé el cotxe i tingueu en compte aquestes 5 claus per mantenir el cotxe a l’hivern. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris. I no oblideu equipar-vos amb cadenes per circular per carreteres amb neu. També us anirà bé seguir uns consells de conducció a la neu.

Us agraden les emocions fortes? Hem triat per a aquesta escapada amb cotxe a cinc pobles encimbellats, ubicats en indrets elevats i realment singulars que els converteix en encisadors i únics. Som-hi!

Siurana: el poble llegendari damunt del cingle

Podem començar a Siurana l’escapada amb cotxe a pobles de vertigen. Situat en un extrem de les muntanyes de Prades, aquest nucli de cases i carrers de pedra és encisador. Per pujar-hi, la carretera fa uns revolts molt pronunciats, necessaris per poder enfilar-se cap amunt i arribar a coronar l’espectacular cingle, cobejat per escaladors de tot el món, que venen per desafiar-ne la verticalitat.

I un cop al capdamunt, quina sorpresa més agradable que ens hi trobem! Siurana és un poble encisador, alçat enmig d’un paratge formidable capitanejat per la serra de Montsant i el riu de Siurana, que queda als nostres peus, a molts metres de distància!

Siurana, a més, amaga molta història, palpable en cada carrer i cada racó: va ser l’últim reducte de la resistència sarraïna de Catalunya. Encara destaquen en el conjunt monumental les restes de la fortalesa musulmana, situades a l’entrada del poble. També és de visita imprescindible l’església de Santa Maria, bufona i recollida, amb una portalada espectacular.

Un dels llocs més fotografiats de Siurana, però, és el cingle del salt de la Reina Mora. Segons la llegenda, Abdelazia, filla del valí musulmà de Siurana, va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall abans que caure en mans dels cristians, que ja havien guanyat la batalla. El cavall d’Abdelazia, en veure el cingle al davant, va intentar aturar-se i frenar en sec, però no ho va aconseguir perquè l’embranzida ja era molt forta. Busqueu vora el precipici la marca profunda de la ferradura de l’animal.

El nucli de Siurana, sobre el cingle i amb el riu de Siurana al peu. Crèdit: Michael131977

El nucli de Siurana, sobre el cingle i amb el riu de Siurana al peu. Crèdit: Michael131977

 

Siurana s'alça sobre una roca imponent. Crèdit: Thomas Charbonneau

Siurana s’alça sobre una roca imponent. Crèdit: Thomas Charbonneau

 

Castellfollit de la Roca, el més volcànic

Hem triat Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, per continuar l’escapada amb cotxe a pobles de vertigen perquè realment és singular la seva ubicació. El nucli, preciós, s’alça sobre una cinglera basàltica d’origen volcànic de 40 metres d’alçària.

El basalt no el trobareu només al peu del poble, sinó també en l’empedrat dels carrers i en el mobiliari de la plaça de Josep Pla, una de les més emblemàtiques de Castellfollit de la Roca, perquè és un excel·lent mirador de l’entorn. El basalt, que és la roca que es forma quan es refreda la lava, és també el material usat en alguns edificis medievals del barri vell.

La imatge del poble alçat sobre la cinglera és espectacular. No té preu. La imatge de tot un paisatge enfonsat sota els nostres peus, a 40 metres de distància, tampoc.

Castellfollit de la Roca, sobre el cingle de roca basàltica. Crèdit: Amadalvarez

Castellfollit de la Roca, sobre el cingle de roca basàltica. Crèdit: Amadalvarez

 

Detall del poble de Castellfollit de la Roca i la cinglera. Crèdit: Ferran Cerdans Serra

Detall del poble de Castellfollit de la Roca i la cinglera. Crèdit: Ferran Cerdans Serra

 

L'església de Sant Salvador, a Castellfollit de la Roca Maria. Crèdit: Rosa Ferré

L’església de Sant Salvador, a Castellfollit de la Roca Maria. Crèdit: Rosa Ferré

 

Tavertet, el mirador del pantà de Sau

Els cingles que porten el nom del poble són espectaculars. Són una de les imatges més reproduïdes al món dels paisatges de Catalunya. No és estrany: les parets s’enlairen 400 metres per sobre del pantà de Sau.

Amb cases i carrers de pedra, Tavertet s’alça orgullós sobre els cingles. Podeu visitar primer el poble i perdre-us pels seus carrerons. I després podeu fer alguna ruta que ens portarà fins a l’abisme, fins a salts d’aigua, fins a miradors amb una vista que talla la respiració. La càmera de fotos no pararà de fer feina! Des del mirador del Pla del Castell, per exemple, es té una panoràmica magnífica del pantà de Sau, on sobresurt, en funció del nivell de l’aigua, el campanar de Sant Romà de Sau. Si preferiu anar a veure salts d’aigua, en teniu per triar i remenar: els salts de l’Avenc, el del Molí Bernat, el de Tirabous…

Els cingles de Tavertet, amb la boira sobre el pantà. Crèdit: Sau Mikipons

Els cingles de Tavertet, amb la boira sobre el pantà. Crèdit: Sau Mikipons

 

El pantà de Sau des del mirador del Pla del Castell, a Tavertet. Crèdit: Ajuntament de Tavertet

El pantà de Sau des del mirador del Pla del Castell, a Tavertet. Crèdit: Ajuntament de Tavertet

 

La vista de la vall des de Tavertet. Crèdit: Alberto-g-rovi

La vista de la vall des de Tavertet. Crèdit: Alberto-g-rovi

 

Miravet, la talaia templera sobre l’Ebre

Continuem l’escapada amb cotxe a pobles de vertigen a la Ribera d’Ebre, on hi ha Miravet, amb un nucli antic —el cap de la vila— i unes muralles arrapades a l’espadat que cau sobre el gran riu. I a dalt de tot, impassible al pas del temps, el castell, l’últim bastió de l’orde del Temple a Catalunya. Els monjos d’aquest orde eren guerrers, i van acumular molt de poder i el rei Jaume II va decidir aniquilar l’orde. Els monjos s’hi van resistir i van suportar un setge molt llarg, fins que van caure i el castell va quedar en mans d’un altre orde monàstic, els hospitalers.

És l’èpica història que us explicaran si feu la visita guiada al castell de Miravet (que val molt la pena). Us impregnareu d’episodis cabdals de la història medieval de país, i gaudireu d’un paisatge increïble, solcat per un Ebre que s’obre pas entre congostos i conreus. Fascinant, de veritat.

El nucli antic de Miravet, amb l'Ebre al peu. Crèdit: Future75

El nucli antic de Miravet, amb l’Ebre al peu. Crèdit: Future75

 

Morella, el castell sobre la mola

Anem més al sud, a la comarca dels Ports, per bada amb Morella. El que més ens cridarà l’atenció d’aquest nucli murallat és el castell, encimbellat sobre una roca, altiu i imponent, dominant un oceà de muntanyes.

El pas de nombroses civilitzacions ha deixat la seva petjada en aquesta impressionant construcció habitada ininterrompudament des del tercer mil·lenni abans de Crist. S’hi han trobat restes del neolític, de l’edat del bronze i del ferro. També els ibers van rondar per aquí. Però no va ser fins a l’època romana, la dels visigots, la de la dominació àrab i la posterior reconquesta que el castell va anar agafant forma. La mola es va fortificar, llençant un missatge contundent als enemics: no sóc fàcil de conquerir.

Una història apassionant que, ja des de la plaça d’Armes, va acompanyada d’una vista excepcional de l’entorn: és com si poguéssiu sobrevolar-lo, de tan amunt que us trobeu. Carenes muntanyoses s’escampen davant vostre i les cases morellanes s’estenen als vostres peus tot creant un tapís de teulades rogenques. Preciós.

El castell de Morella, al damunt de la mola i les cases del nucli antic al peu. Crèdit: Àngela Llop

El castell de Morella, al damunt de la mola i les cases del nucli antic al peu. Crèdit: Àngela Llop

 

El poble de Morella, coronat pel castell damunt la roca. Crèdit: Àngela Llop

El poble de Morella, coronat pel castell damunt la roca. Crèdit: Àngela Llop

 

Més escapades amb cotxe de patrimoni

Si us ha agradat aquesta escapada amb cotxe a pobles de vertigen, també us agradaran l’escapada amb cotxe a Cardona i Solsona, l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça i l’escapada amb cotxe pels pobles medievals del Baix Empordà.

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que si heu de conduir durant hores, cal preparar bé el cotxe abans de l’escapada. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris, i hi estareu molt ben assessorats.

Escapada amb cotxe a la vall del Corb

Seguint el curs del riu Corb, entre la Conca de Barberà i l’Urgell, trobem petits poblets medievals que conserven un patrimoni cultural impressionant bressolat per un paisatge de boscs i camps de vinyes, ametllers i oliveres. Us en penedireu si no hi aneu!

 

Una mica d’introducció

Dediquem a aquesta escapada amb cotxe a la vall del Corb perquè ens agraden aquells racons arrecerats dels grans pols turístics que es deixen descobrir per carreteres secundàries.

El nucli de Forés, envoltat de camps de conreu. Crèdit: Àngela Llop

El nucli de Forés, envoltat de camps de conreu. Crèdit: Àngela Llop

 

El Corb és un riu que neix a la font de Rauric, al terme de Llorac i aviat es dirigeix cap a l’oest, en direcció al Segre, que l’espera a Vilanova de la Barca, ja al Segrià. Però el tram que nosaltres coneixerem del Corb és el de l’inici, de Llorac fins a Belianes. Per aquests paisatges de la Conca de Barberà i l’Urgell descobrirem viles closes, castells, monestirs i carrers empedrats que ens robaran el cor.

 

Santa Coloma de Queralt: l’esplendor de la Segarra històrica

Tot i que es troba administrativament a la comarca de la Conca de Barberà, Santa Coloma de Queralt ha tingut sempre el cor a la Segarra. De fet, pel que fa al paisatge, no hi ha cap ‘frontera’. Podeu venir des de la Segarra fins a Santa Coloma i no us haureu adonat que heu canviat de comarca —administrativa—.

Paisatges de boscos i conreus al voltant de Santa Coloma de Queralt. Crèdit: Àngela Llop

Paisatges de boscos i conreus al voltant de Santa Coloma de Queralt. Crèdit: Àngela Llop

 

Un cop dit això, ja us podeu perdre pels carrerons i els carrers porxats de la vila. Tots els camins us han de portar al magnífic pati d’armes i al castell, que és més aviat un palau fortificat. Era la residència dels comtes de Santa Coloma, i s’hi distingeixen amb facilitat les pinzellades del gòtic, el Renaixement i el barroc que el fan encara més esplendorós. S’hi fan visites guiades i s’hi pot pujar a la torre. La vista paga la pena.

 

L'església de Santa Maria, a Santa Coloma de Queralt. Crèdit: Maria Rosa Ferré

L’església de Santa Maria, a Santa Coloma de Queralt. Crèdit: Maria Rosa Ferré

 

La plaça Major, porxada, de Santa Coloma de Queralt. Crèdit: Maria Rosa Ferré

La plaça Major, porxada, de Santa Coloma de Queralt. Crèdit: Maria Rosa Ferré

 

Cap a Rauric i el naixement del riu

Agafem la carretera T-224 en direcció a Llorac. Abans d’arribar-hi, pararem a Rauric, el veïnat on neix el Corb, el riu que ens acompanyarà sempre a partir d’ara en aquesta escapada amb cotxe per la seva vall. Rauric, coronat per l’església de Santa Fe, es troba a la dreta de la carretera i molt a prop seu, a la banda meridional, hi ha la font de Rauric. Som a l’altiplà segarrenc: els camps de conreu que ens envolten semblen no tenir fi. Només unes clapes de bosc ens interrompen la mirada cap a l’horitzó.

Santa Fe de Rauric, al terme de Llorac. Crèdit: Maria Rosa Ferré

Santa Fe de Rauric, al terme de Llorac. Crèdit: Maria Rosa Ferré

 

La vila closa de Conesa

Abans d’arribar a Llorac encara ens desviarem cap a l’esquerra per la T-2244, cap a Savallà del Comtat i després cap al nostre objectiu: Conesa. Durant la travessia, no parem de badar a banda i banda de la carretera: els paisatges ens tenen hipnotitzats, i són canviants: ara boscos de pi, ara camps de conreu que dibuixen a la terra un tauler d’escacs.

L'entrada a la vila closa de Conesa. Crèdit: Maria Rosa Ferré

L’entrada a la vila closa de Conesa. Crèdit: Maria Rosa Ferré

 

Sant Pere de Sabellà, al terme de Conesa. Crèdit: PMRMaeyaert

Sant Pere de Sabellà, al terme de Conesa. Crèdit: PMRMaeyaert

 

Finalment, arribem a Conesa, una vila closa sorprenent. El seu nucli històric està perfectament conservat. Una passejada pels seus carrers ens farà travessar portals, arribar a l’església i recórrer els pintorescos racons d’aquesta vila medieval envoltada de camps de cereal. Una meravella.

Vista dels camps de cereal des del nucli de Conesa. Crèdit: Maria Rosa Ferré

Vista dels camps de cereal des del nucli de Conesa. Crèdit: Maria Rosa Ferré

 

Següent objectiu: Vallfogona de Riucorb

Tornem a la carretera principal (T-224) i la prenem en direcció a Llorac i continuem més enllà. A Vallfogona de Riucorb, parem. Aquí el paisatge s’ha tornat més boscós. De fet, els arbres ens escorten a banda i banda de la carretera, sense deixar-nos veure molt més enllà. El poble de cases de pedra s’enfila fins al castell. És bonic i recollit. Una altra troballa d’aquesta vall que no para de sorprendre’ns.

El nucli antic de Vallfogona de Riucorb. Crèdit: Maria Rosa Ferré

El nucli antic de Vallfogona de Riucorb. Crèdit: Maria Rosa Ferré

 

Guimerà: el poble enfilat a una muntanya

Continuem l’escapada amb cotxe a la vall del Corb fins arribar a Guimerà, el poble enfilat a la falda d’una muntanya. Tots els carrers, medievals i empedrats, van cap a amunt, fent ziga-zagues per desafiar el desnivell, i al final tenim la nostra recompensa: l’església de Santa Maria i, una mica més amunt encara, la torre del castell. La vista des d’aquí és magnífica. No és cap exageració. La vall del Corb és als nostres peus. N’hem recorregut una part per dins i ara sembla que la sobrevolem.

El carrer del Nord de Guimerà. Crèdit: Enric

El carrer del Nord de Guimerà. Crèdit: Enric

 

Santa Maria de Guimerà, des de la torre del castell. Crèdit: Xavi López

Santa Maria de Guimerà, des de la torre del castell. Crèdit: Xavi López

 

Més castells: ara toca el de Ciutadilla

Seguim la ruta, que la cosa no s’acaba aquí! Ara ens espera el castell de Ciutadilla, que corona el nucli que va créixer sota la seva protecció. Altiu i imponent, les restes desafien el pas del temps, amb una torre altíssima que és com un far enmig dels turons i els camps de conreu. S’hi fan visites guiades tots els diumenges. Val la pena tenir-ho en compte, perquè us hi explicaran les batalles que es lliuraven en aquest territori.

El castell de Ciutadilla, al capdamunt del nucli. Crèdit: Enric

El castell de Ciutadilla, al capdamunt del nucli. Crèdit: Enric

 

Panoràmica del poble de Ciutadilla amb el castell al capdamunt del promontori. Crèdit: Àngela Llop

Panoràmica del poble de Ciutadilla amb el castell al capdamunt del promontori. Crèdit: Àngela Llop

 

El monestir cistercenc femení més important de Catalunya

La carretera continua cap a Belianes, però nosaltres ens desviarem abans i passarem per Maldà (un bonic poble aturonat envoltat per uns paisatges increïbles) i Llorenç de Rocafort abans d’aturar-nos a Vallbona de les Monges. Pel carrer Major (molt bonic, per cert), arribarem al reial monestir de Santa Maria de Vallbona, el monestir cistercenc femení més important de Catalunya.

El nucli de Maldà, sota la neu. Crèdit: Adatvi 91

El nucli de Maldà, sota la neu. Crèdit: Adatvi 91

 

El monestir de Santa Maria de Vallbona, a Vallbona de les Monges. Crèdit: Àngela Llop

El monestir de Santa Maria de Vallbona, a Vallbona de les Monges. Crèdit: Àngela Llop

 

El carrer Major de Vallbona de les Monges. Crèdit: Xavi López

El carrer Major de Vallbona de les Monges. Crèdit: Xavi López

El claustre i l’interior de l’església són els racons més recollits i bonics del monestir. El joc de llums, l’ornamentació sòbria però ben treballada i el silenci que s’hi respira són un colofó immillorable per acabar aquesta escapada amb cotxe a la vall del Corb.

 

Més escapades de patrimoni

Si us ha agradat aquesta escapada pel patrimoni cistercenc, també us agradaran l’escapada amb cotxe a Cardona i Solsona, l’escapada ambcotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe pels pobles medievalsdel Baix Empordà i l’escapada amb cotxe per les muntanyes de Prades.

 

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que aneu a l’alta muntanya, i prepareu bé el cotxe. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris, i hi estareu molt ben assessorats.

La tardor té màgia. I a Catalunya hi ha indrets fantàstics on gaudir dels colors ocres dels boscos, dels vermells de la vinya i d’una llum única i especial. Aquí us oferim 5 indrets on gaudir a plaer d’aquesta estació de l’any.

El Montseny: un clàssic que mai no falla

A més de ser Parc Natural, el Montseny és Reserva de la Biosfera, perquè l’activitat humana i la natura hi conviuen en perfecta harmonia. De fet, els paisatges modelats pels pagesos i ramaders del massís han donat una personalitat especial a aquestes muntanyes tan cobejades pels seus racons naturals increïbles, com la font de Passavets, el camí empedrat de Morou, les fagedes de Santa Fe…

5 escapades amb cotxe per gaudir de la tardor

La tardor esclata als boscos del Montseny ©Isidro Jabato

Ermites, pobles, estanys i boscos de conte. Aquests són els ingredients infal·libles que fan que l’escapada amb cotxe al Montseny sigui una garantia segura. Recordeu, però, que podeu anar amb cotxe fins a Sant Celoni i, des de l’aparcament de la Forestal, agafar un autobús fins al pantà de Santa Fe o fins a Fontmartina. Aquest servei funciona tots els caps de setmana i ajuda a descongestionar la zona de vehicles privats. Tant des de Santa Fe com des de Fontmartina podeu fer excursions a peu que us impregnaran de tardor!

5 escapades amb cotxe per gaudir de la tardor

Bosc amb boira i aires de tardor, al Montseny ©Mikipons

Les muntanyes de Prades, quin paradís!

Entapissades de boscos es miri on es miri, les muntanyes de Prades són un paradís per gaudir de la tardor. Encara queden plantades de castanyers a la zona, i és un espectacle veure les seves fulles de color groc i daurat. Els aurons negres, que també són molt presents a la zona, canvien de color cap al vermell intens. Una meravella.

Una bonica excursió on copsar tots els colors de la tardor és pujar des del poble de Prades (de visita imprescindible) fins al tossal de la Baltasana, que és el cim més alt de les muntanyes de Prades. Hi ha una ruta senyalitzada que transcorre per una pista ampla i còmoda, on escoltar amb calma el cant dels ocells, trobar rastres dels animals del bosc i caminar entre roures rebolls, una espècie de roure que, al Principat, només es troba a les muntanyes de Prades. Un cop a dalt del tossal sabreu per què aquí la tardor és tan intensa!

Bosc de les muntanyes de Prades

Bosc de les muntanyes de Prades ©Future75

Cap a la Garrotxa: immersió a la la Vall d’en Bas i els volcans

La Garrotxa és idíl·lica. Té racons increïbles on gaudir de la tardor. Un dels més populars i transitats és la fageda d’en Jordà. No és estrany: els faigs canvien a un color groc, primer, i vermell, després, creant una imatge magnètica que ens deixa embadalits.

Fageda d'en Jordà des de Xenacs ©Mikipons

Vista de la fageda d’en Jordà, en plena tardor, des del mirador de Xenacs ©Mikipons

Una altra de les singularitats de la Garrotxa són els seus volcans, embolcallats de boscos encisadors. El de Santa Margarida té una ermita a dins del cràter. I el del Croscat mostra les seves entranyes per la gredera que es va explotar fins al segle passat. Però n’hi ha molts més!

La Valld’en Bas és un altre d’aquells racons de la Garrotxa de visita imprescindible. Amb nuclis tan bonics com els Hostalets d’en Bas o el Mallol, també és un bon indret on centrar una escapada amb cotxe per gaudir de la tardor.

5 escapades amb cotxe per gaudir de la tardor

El pintoresc nucli dels Hostalets d’en Bas, a la Garrotxa ©Maria Rosa Ferré

El Berguedà i el Pedraforca: quin bé de déu de bolets!

El Berguedà és terra de bolets. Els seus boscos són prolífics en pinetells, ceps, camagrocs… No sabem si aquesta temporada serà bona o arribarà més tard que de costum, però els boscos del Berguedà són igualment una bona excusa per plantejar-se una escapada amb cotxe per gaudir de la tardor. Amb racons tan encisadors com la fageda del Gresolet i pobles tan encisadors com Castellar de n’Hug, la Pobla de Lillet o Sant Jaume de Frontanyà, no són necessàries més excuses per animar-s’hi!

5 escapades amb cotxe per gaudir de la tardor

Magnífic paisatge de tardor al Berguedà ©Juan Manuel Monleón Antón

I si encara no n’esteu convençuts, penseu que al Berguedà hi ha el mític Pedraforca, aquell muntanya omnipresent amb dos pics i una enforcadura que pren una nova llum a la tardor. Imprescindible!

5 escapades amb cotxe per gaudir de la tardor

El Pedraforca ©Espinya

Les vinyes daurades de la Terra Alta

Per acabar aquest article de recomanacions d’escapades amb cotxe per gaudir de la tardor, hem triat un paisatge de vinyes. Perquè és tot un espectacle veure com els pàmpols de les vinyes canvien de vestit i es muden cap al marró, el groc i el vermell. Aquests paisatges de vinya els trobareu a la Terra Alta, on hi ha pobles tan encisadors i sorprenents com Horta de Sant Joan, Arnes i Batea; cellers modernistes imperdibles com el del Pinell de Brai i racons amb història com el poble vell de Corbera d’Ebre.

5 escapades amb cotxe per gaudir de la tardor

Unes vinyes, a la tardor ©NothingToSeeHere

 

5 escapades amb cotxe per gaudir de la tardor

Vinyes al poble de Bot, a la Terra Alta ©Àngela Llop

Més escapades amb cotxe

Aquestes 5 escapades amb cotxe per gaudir de la tardor no són exhaustives. També podeu gaudir de la tardor a la vall de Camprodon, a la vall deLord, a les valls d’Àneu, a l’Alta Ribagorça, a la vall de Cardós, al Baridà i a les Gavarres.

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que si heu de conduir durant hores, cal preparar bé el cotxeabans de l’escapada. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris, i hi estareu molt ben assessorats.

Encara fa un temps excel·lent per gaudir d’un bany refrescant als rius: els gorgs i les platges d’interior són una excusa fantàstica per a una escapada amb cotxe de cap de setmana. Aquí en teniu una selecció, amb piscines naturals repartides per tot el territori i de fàcil accés. Sovint són espais naturals fràgils, tingue-m’ho present a l’hora de gaudir-ne. Som-hi!

La riera de Merlès: un paradís natural del Berguedà

Des de la serra del Catllaràs, la riera de Merlès desfila pel Berguedà i al seu pas crea tolls i bonics racons aptes per al bany. És un clàssic. És un espai natural protegit, i hi ha diversos camins i rutes que el recorren i hi accedeixen. Un dels més populars és el que surt del càmping Riera Merlès, a Borredà. La passejada és molt agradable, i com que transcorre a la vora del riu, és possible anar-s’hi refrescant de tant en tant.

La riera de Merlès – @Marinabenavente

La Foradada de Cantonigròs, un paisatge de conte de fades

Un altre clàssic que no podem deixar de destacar en aquesta escapada amb cotxe a les millors piscines naturals i platges d’interior és el gorg de la Foradada, amb salt d’aigua inclòs. Un paratge de conte de fades! S’hi arriba per una agradable passejada si deixem el cotxe al camp de futbol de Cantonigròs. Les marques grogues del camí ens guiaran fins al gorg, on ens podrem banyar sense problema.

Escapada amb cotxe als millors gorgs - La Foradada

El gorg de la Foradada de Cantonigròs – @Alberto-g-rovi

La Peixquera de Beseit, una delícia

L’Ulldemó és un petit riu que rega el terme de Beseit abans de desembocar al Matarranya, al massís dels Ports. Un dels llocs més bonics de l’Ulldemó és la Peixquera, un espai natural al qual s’hi arriba per una pista còmoda de fer a peu i que surt de la part alta del nucli de Beseit. Si volem arribar-hi amb el cotxe mateix, s’hi han habilitat una quinzena d’aparcaments a prop de les zones de bany. Tots són de pagament, i només s’hi pot accedir amb el tiquet adquirit abans al Punt de Control de la Peixquera, a 1 km de Beseit. Aquests aparcaments estan oberts fins al 15 de setembre.

Escapada amb cotxe als millors gorgs - El riu Ulldemó

El riu Ulldemó, a Beseit – @El noi de la Garriga

El gorg de l’Olla del torrent de la Cabana

El gorg de l’Olla és un dels set gorgs que hi ha al torrent de la Cabana, al terme de Campdevànol, al Ripollès. En tots set gorgs hi és permès el bany, i s’hi va accedint per un camí que va al costat del riu. Per protegir aquest magnífic entorn natural de la massificació, l’entrada s’ha limitat a les 600 persones diàries entre l’1 de juny i el 30 de setembre, i cal pagar-hi l’accés. Val la pena, perquè el bany aquí és reparador!

Escapada amb cotxe als millors gorgs - El gorg de l'Olla

El gorg de l’Olla, al torrent de la Cabana de Campdevànol – @ Jorge Franganillo

El toll del Vidre d’Arnes, un clàssic de la Terra Alta

Des del mateix poble d’Arnes hi ha una pista senyalitzada que es pot fer amb cotxe i que mena al toll del Vidre, un dels tresors naturals i paisatgístics més preuats de la Terra Alta. A mà dreta de l’aparcament hi ha el camí i les escales que baixen fins al toll, un petit paradís per refrescar-se de la calor i també per asserenar l’ànima, amb l’aigua caient avall entre les roques.

Escapada amb cotxe als millors gorgs - Toll de Vidre

El toll del Vidre – @Gpatgn

La Fontcalda: aigües mineromedicinals entre penya-segats

No gaire lluny d’Arnes, a Gandesa, hi ha la Fontcalda, un indret màgic. Antigament va ser un balneari, i avui és un santuari amb una deu d’on brolla aigua termal a 28 ºC. El Canaletes s’obre pas de mica en mica entre imponents penya-segats i deixa al seu pas bonics tolls, alguns fins i tot amb petites platges que en faciliten l’accés. Durant la temporada alta d’estiu, l’accés amb vehicle es controla i es restringeix.

Escapada amb cotxe als millors gorgs - La Fontcalda

La Fontcalda, a Gandesa – @DagafeSQV

El toll del Niu de l’Àliga, a la vall del Glorieta

El Glorieta, que transcorre entre Alcover i Mont-ral, a les muntanyes de Prades, és ple de racons encisadors. Un és el salt d’aigua del Niu de l’Àliga. S’hi accedeix a peu fàcilment per una pista forestal que surt de l’aparcament de Mas Forés d’Alcover. Aquest aparcament és de pagament, però podrem evitar-lo si deixem el cotxe a l’ermita del Remei, a 10 minuts a peu de Mas Forés. Si voleu veure on neix el Glorieta, podeu continuar camí amunt després d’haver-vos remullat al Niu de l’Àliga.

Escapada amb cotxe als millors gorgs - Niu de l'Àliga

El Niu de l’Àliga, al riu Glorieta – @Tabalot

El gorg de Santa Margarida: una sorpresa de la vall d’Hostoles

Des de l’aparcament de l’Espai Polivalent del poble de Planes d’Hostoles, a la Garrotxa, anem en direcció a Amer per la via verda que uneix Olot amb Girona. Quan trobem les restes de l’església de Santa Margarida, girem a l’esquerra. Les marques grogues ens duran fins al riu Brugent i el meravellós gorg de Santa Margarida, amb un salt d’aigua fabulós, que refresca l’entorn.

Escapada amb cotxe als millors gorgs - Gorg de Santa Margarid

El gorg de Santa Margarida, a les Planes d’Hostoles – @AlbertTM

Si us han agradat aquestes propostes de banys refrescants en piscines naturals per fer una escapada amb cotxe, també us agradaran l’escapada amb cotxe a les millors platges de la Costa Brava i l’escapada amb cotxe a les millors platges de la Costa Daurada.

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que abans d’agafar el cotxe i fer una distància llarga, cal preparar bé el cotxe. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris, i hi estareu molt ben assessorats.

Us agraden les platges de sorra fina i blanca, poc profundes i aigües càlides? En aquesta escapada amb cotxe per les millors platges de la Costa Daurada trobareu el vostre paradís! Com vam fer amb l’escapada amb cotxe a les millors platges de la Costa Brava, hem endreçat les platges de nord a sud, perquè trieu vosaltres mateixos el punt on voleu començar. És una selecció de platges que són accessibles amb cotxe —o que tenen habilitat un aparcament a prop. En aquest viatge, el nostre eix de referència serà sempre l’N-340. A conduir i a banyar-se!

Platja de les Madrigueres, la reserva natural de Sant Salvador

Al nord de Sant Salvador, que és el barri marítim del Vendrell, hi ha la zona humida de les Madrigueres, un espai litoral de 30 hectàrees que està preservat de la urbanització. A la platja que hi ha en aquesta zona, doncs, garantim un bany tranquil, lluny d’habitatges i passeigs marítims, però a la vegada a prop de tot —també és a tocar de Calafell.

Platja Madrigueres del Vendrell ©Maria Rosa Ferré

Les palmeres de la platja de les Madrigueres, a Sant Salvador ©Maria Rosa Ferré

Platja dels Muntanyans, les dunes de Torredembarra

Abans d’arribar a la platja i poder posar-hi la tovallola, haureu de travessar unes dunes per unes passarel·les. Això vol dir que sou als Muntanyans, un espai natural de Torredembarra que té un gran valor ambiental i ecològic. I això fa que la platja sigui més respectada, perquè som en un entorn natural fràgil que cal conservar. Un cop travessades les passarel·les, us espera una platja de sorra fina infinita, amb onades simpàtiques que us faran tornar a la infantesa si bufa una mica el vent.

Muntanyans, Torredembarra ©Jorge Franganillo

Una de les passarel·les que travessen les dunes dels Muntanyans, a Torredembarra ©Jorge Franganillo

Les Botigues de Mar, les cases de pescadors d’Altafulla

Les Botigues de Mar és el barri mariner d’Altafulla. En aquest indret, durant el segle XVIII, van anar construint-se arran de mar petits magatzems on els pescadors desaven els estris de feina i els comerciants emmagatzemaven els productes destinats a les colònies. A començament del segle XX, aquests magatzems (o botigues) es van anar transformant en habitatges, que avui són residències d’estiueig privilegiades: estan ubicades davant del mar i mantenen l’essència del seu origen mariner.

Les Botigues de Mar

Les Botigues de Mar és el barri mariner d’Altafulla, just davant del mar ©Alberto-g-rovi

Les Botigues de Mar té un altre al·licient, i per això l’hem inclòs en aquesta escapada amb cotxe a les millors platges de la Costa Daurada: a la tarda podem visitar la vila closa d’Altafulla, que és una meravella.

Un dels carrers de la vila closa d'Altafulla ©Jorge Franganillo

Un dels carrers de la vila closa d’Altafulla ©Jorge Franganillo

Platja de Tamarit, amb un castell com a decorat

Situada poc abans d’arribar a la ciutat de Tarragona, aquesta platja és espectacular i tranquil·la. Amb més d’un kilòmetre i mig de llargada, uneix el nucli de Tamarit amb la platja d’Altafulla. També té el seu raconet natural protegit, perquè hi desemboca el Gaià. Presidida per l’imponent castell de Tamarit, és una platja protegida i aïllada enmig de la natura. A l’altra banda del castell hi ha la cala Jovera, també molt recomanable!

Platja de Tamarit ©Ferran Llorens

La platja de Tamarit, amb el castell al fons ©Ferran Llorens

Cala Fonda, al cor del bosc de la Marquesa

És una platja verge, envoltada pel bosc de la Marquesa, una massa forestal arran de mar que es va salvar de l’especulació urbanística. No podreu arribar amb el cotxe al peu de la platja, però l’hem triat perquè és realment espectacular. També coneguda com a platja Waikiki, la cala Fonda està ben protegida per uns penya-segats, que la preserven de les multituds. Tingueu en compte que és nudista. Per arribar-hi, deixeu el cotxe a l’aparcament de la platja Llarga de Tarragona i camineu fins al final de l’arenal per agafar un camí que s’endinsa per l’espai natural de la Punta de la Móra i baixa a la platja per un corriol.

Cala Fonda, bosc de la Marquesa

La cala Fonda (o platja Waikiki), amb el bosc de la Marquesa al seu darrere ©Jordi Carceller Comas

Platja dels Capellans: una cala petita al costat d’una gran ciutat

És una de les platges verges del terme de Tarragona. La trobareu al peu de la urbanització Cala Romana, i disposa d’aparcament, però és petit (cal matinar per trobar-hi lloc!). Envoltada de roques i pinedes, és un petit paradís d’aigües tranquil·les i cristal·lines. Val molt la pena! No hi ha servei de bar, però heu de saber que si us porteu el menjar, el podreu gaudir fresquets i a l’ombra, a la zona de pícnic que hi ha habilitada sota els pins.

Platja dels Capellans ©Jorge Franganillo

La platja dels Capellans, a Tarragona ©Jorge Franganillo

L’Arenal: urbana i natural alhora

Passem de Tarragona a l’Hospitalet de l’Infant, on també hi ha unes bones platges, com la de l’Arenal, la més gran del terme i la que queda més a prop del poble. És una platja ampla i de sorra fina. La part nord és una platja urbana, de fàcil accés des del passeig marítim, mentre que l’extrem sud és una platja natural, amb dunes, un bosc de pi blanc i un petit aiguamoll amb jocs.

L'extrem sud de la platja de l'Arenal, a l'Hospitalet de l'Infant

L’extrem sud de la platja de l’Arenal, a l’Hospitalet de l’Infant ©Seryam

Platja del Torn: el paradís a la terra

L’escapada amb cotxe a les millors platges de la Costa Daurada s’acaba a la platja del Torn, el paradís a la terra. És una platja naturista de renom internacional, que forma part de l’espai d’interès natural de la Rojala – Platja del Torn. S’hi pot accedir des de la carretera N-340 i gaudir d’una vista panoràmica de la platja durant el trajecte. Les seves aigües són transparent, i estan escortades per dunes, màquies i pinedes. A dins de l’aigua, la posidònia garanteix una aigua cristal·lina i oxigenada. Una delícia.

Platja del Torn ©Jseoanepascual

La platja nudista del Torn, a l’Hospitalet de l’Infant ©Jseoanepascual

Més escapades amb cotxe

Platja o muntanya? Si us agrada més la fresqueta de les altures, us agradaran aquestes escapades amb cotxe a la muntanya: escapada ambcotxe a la vall de Lord, l’escapada amb cotxe a la vall de Camprodon, l’escapada amb cotxe a les valls d’Àneu, l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe a la vall de Cardós, l’escapada amb cotxe alBaridà, l’escapada amb cotxe a la vall de Núria, l’escapada ambcotxe a Salardú i l’escapada amb cotxe al Pedraforca.

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que heu de conduir durant hores, prepareu bé el cotxe abans de l’escapada. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris, i hi estareu molt ben assessorats.