Us agraden les platges de sorra fina i blanca, poc profundes i aigües càlides? En aquesta escapada amb cotxe per les millors platges de la Costa Daurada trobareu el vostre paradís! Com vam fer amb l’escapada amb cotxe a les millors platges de la Costa Brava, hem endreçat les platges de nord a sud, perquè trieu vosaltres mateixos el punt on voleu començar. És una selecció de platges que són accessibles amb cotxe —o que tenen habilitat un aparcament a prop. En aquest viatge, el nostre eix de referència serà sempre l’N-340. A conduir i a banyar-se!

Platja de les Madrigueres, la reserva natural de Sant Salvador

Al nord de Sant Salvador, que és el barri marítim del Vendrell, hi ha la zona humida de les Madrigueres, un espai litoral de 30 hectàrees que està preservat de la urbanització. A la platja que hi ha en aquesta zona, doncs, garantim un bany tranquil, lluny d’habitatges i passeigs marítims, però a la vegada a prop de tot —també és a tocar de Calafell.

Platja Madrigueres del Vendrell ©Maria Rosa Ferré

Les palmeres de la platja de les Madrigueres, a Sant Salvador ©Maria Rosa Ferré

Platja dels Muntanyans, les dunes de Torredembarra

Abans d’arribar a la platja i poder posar-hi la tovallola, haureu de travessar unes dunes per unes passarel·les. Això vol dir que sou als Muntanyans, un espai natural de Torredembarra que té un gran valor ambiental i ecològic. I això fa que la platja sigui més respectada, perquè som en un entorn natural fràgil que cal conservar. Un cop travessades les passarel·les, us espera una platja de sorra fina infinita, amb onades simpàtiques que us faran tornar a la infantesa si bufa una mica el vent.

Muntanyans, Torredembarra ©Jorge Franganillo

Una de les passarel·les que travessen les dunes dels Muntanyans, a Torredembarra ©Jorge Franganillo

Les Botigues de Mar, les cases de pescadors d’Altafulla

Les Botigues de Mar és el barri mariner d’Altafulla. En aquest indret, durant el segle XVIII, van anar construint-se arran de mar petits magatzems on els pescadors desaven els estris de feina i els comerciants emmagatzemaven els productes destinats a les colònies. A començament del segle XX, aquests magatzems (o botigues) es van anar transformant en habitatges, que avui són residències d’estiueig privilegiades: estan ubicades davant del mar i mantenen l’essència del seu origen mariner.

Les Botigues de Mar

Les Botigues de Mar és el barri mariner d’Altafulla, just davant del mar ©Alberto-g-rovi

Les Botigues de Mar té un altre al·licient, i per això l’hem inclòs en aquesta escapada amb cotxe a les millors platges de la Costa Daurada: a la tarda podem visitar la vila closa d’Altafulla, que és una meravella.

Un dels carrers de la vila closa d'Altafulla ©Jorge Franganillo

Un dels carrers de la vila closa d’Altafulla ©Jorge Franganillo

Platja de Tamarit, amb un castell com a decorat

Situada poc abans d’arribar a la ciutat de Tarragona, aquesta platja és espectacular i tranquil·la. Amb més d’un kilòmetre i mig de llargada, uneix el nucli de Tamarit amb la platja d’Altafulla. També té el seu raconet natural protegit, perquè hi desemboca el Gaià. Presidida per l’imponent castell de Tamarit, és una platja protegida i aïllada enmig de la natura. A l’altra banda del castell hi ha la cala Jovera, també molt recomanable!

Platja de Tamarit ©Ferran Llorens

La platja de Tamarit, amb el castell al fons ©Ferran Llorens

Cala Fonda, al cor del bosc de la Marquesa

És una platja verge, envoltada pel bosc de la Marquesa, una massa forestal arran de mar que es va salvar de l’especulació urbanística. No podreu arribar amb el cotxe al peu de la platja, però l’hem triat perquè és realment espectacular. També coneguda com a platja Waikiki, la cala Fonda està ben protegida per uns penya-segats, que la preserven de les multituds. Tingueu en compte que és nudista. Per arribar-hi, deixeu el cotxe a l’aparcament de la platja Llarga de Tarragona i camineu fins al final de l’arenal per agafar un camí que s’endinsa per l’espai natural de la Punta de la Móra i baixa a la platja per un corriol.

Cala Fonda, bosc de la Marquesa

La cala Fonda (o platja Waikiki), amb el bosc de la Marquesa al seu darrere ©Jordi Carceller Comas

Platja dels Capellans: una cala petita al costat d’una gran ciutat

És una de les platges verges del terme de Tarragona. La trobareu al peu de la urbanització Cala Romana, i disposa d’aparcament, però és petit (cal matinar per trobar-hi lloc!). Envoltada de roques i pinedes, és un petit paradís d’aigües tranquil·les i cristal·lines. Val molt la pena! No hi ha servei de bar, però heu de saber que si us porteu el menjar, el podreu gaudir fresquets i a l’ombra, a la zona de pícnic que hi ha habilitada sota els pins.

Platja dels Capellans ©Jorge Franganillo

La platja dels Capellans, a Tarragona ©Jorge Franganillo

L’Arenal: urbana i natural alhora

Passem de Tarragona a l’Hospitalet de l’Infant, on també hi ha unes bones platges, com la de l’Arenal, la més gran del terme i la que queda més a prop del poble. És una platja ampla i de sorra fina. La part nord és una platja urbana, de fàcil accés des del passeig marítim, mentre que l’extrem sud és una platja natural, amb dunes, un bosc de pi blanc i un petit aiguamoll amb jocs.

L'extrem sud de la platja de l'Arenal, a l'Hospitalet de l'Infant

L’extrem sud de la platja de l’Arenal, a l’Hospitalet de l’Infant ©Seryam

Platja del Torn: el paradís a la terra

L’escapada amb cotxe a les millors platges de la Costa Daurada s’acaba a la platja del Torn, el paradís a la terra. És una platja naturista de renom internacional, que forma part de l’espai d’interès natural de la Rojala – Platja del Torn. S’hi pot accedir des de la carretera N-340 i gaudir d’una vista panoràmica de la platja durant el trajecte. Les seves aigües són transparent, i estan escortades per dunes, màquies i pinedes. A dins de l’aigua, la posidònia garanteix una aigua cristal·lina i oxigenada. Una delícia.

Platja del Torn ©Jseoanepascual

La platja nudista del Torn, a l’Hospitalet de l’Infant ©Jseoanepascual

Més escapades amb cotxe

Platja o muntanya? Si us agrada més la fresqueta de les altures, us agradaran aquestes escapades amb cotxe a la muntanya: escapada ambcotxe a la vall de Lord, l’escapada amb cotxe a la vall de Camprodon, l’escapada amb cotxe a les valls d’Àneu, l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe a la vall de Cardós, l’escapada amb cotxe alBaridà, l’escapada amb cotxe a la vall de Núria, l’escapada ambcotxe a Salardú i l’escapada amb cotxe al Pedraforca.

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que heu de conduir durant hores, prepareu bé el cotxe abans de l’escapada. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris, i hi estareu molt ben assessorats.

Fa calor i és hora de fer uns banys refrescants al mar. Les aigües cristal·lines de les platges de la Costa Brava són molt temptadores, i per això us hem muntat aquesta escapada amb cotxe! Instruccions d’ús: us hem endreçat les platges de sud a nord, però podeu començar la capbussada a la platja que més us vingui de gust. I hem fet una selecció d’aquelles platges que són accessibles amb cotxe, per això n’hi ha moltes que són urbanes: són còmodes i tenen tots els serveis a l’abast. I són molt boniques!

Platja de Boadella: el racó amagat de Lloret de Mar

Sa Boadella -©Crispica

La platja de Boadella, a Lloret de Mar ©Crispica

Sa Boadella -©Mikipons

La sortida del sol a la platja de Boadella de Lloret de Mar ©Mikipons

En aquesta platja es respira molta tranquil·litat: és gairebé verge. És una platja urbana, però un cop a dins, els boscos que l’envolten et fan oblidar que el cotxe està aparcat sobre l’asfalt, a només 200 metres. Amb les seves aigües cristal·lines, és com si estiguessis en una de les típiques i buscades petites cales de la Costa Brava.

Un altre atractiu d’aquesta platja és que es troba al peu dels Jardins de Santa Clotilde, un complement ideal per visitar abans o després d’anar a la platja. Són uns jardins dissenyats seguint les línies de la Renaixença italiana, amb terrasses amb vistes àmplies al mar i una flora autòctona bellament combinada amb les escultures de sirenes de Maria Llimona. Una delícia.

La Mar Menuda de Tossa de Mar

Al peu de la Vila Vella de Tossa, l’única vila emmurallada davant del mar que es conserva al Principat, hi ha la platja Gran. Nosaltres anem més enllà, cap a l’esquerra, per dirigir-nos a la Mar Menuda. Gaudirem també de la magnífica vista de la vila closa i estarem una mica més tranquils, en una platja més petita que té un racó encisador al final de tot: entre les roques es forma una espècie de piscina d’aigües calmades, ideal per gaudir-ne en família. Una petita sorpresa en una platja urbana.

El petit paradís de cala Pola

El cotxe l’hem de deixar a la carretera que va de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols, als afores del càmping Cala Pola, i travessar-lo a peu. No és gaire estona i val molt la pena. La platja és molt tranquil·la i les seves aigües, cristal·lines i delicades. Un paradís!

La badia i les dunes de Sant Pol

Platja de Sant Pol ©Jorge Franganillo

La platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols ©Jorge Franganillo

Sant Feliu de Guíxols té moltes platges i cales, entre les quals us destaquem la de Sant Pol, una badia oberta al mar amb aigües poc profundes on es conserven unes de les darreres formacions de dunes litorals de la Costa Brava. Les cases modernistes del passeig Marítim afegeixen més reclams a aquesta bonica platja molt accessible.

Calella de Palafrugell: entre barques i cases de pescadors

Calella de Palafrugel ©Tempus71

Calella de Palafrugell vista des del mar ©Tempus71

L’escapada amb cotxe a les millors platges de la Costa Brava no pot passar de llarg de Calella de Palafrugell. Poca cosa podem dir d’aquest antic poble de pescadors que conserva l’essència marinera en les casetes blanques i porxades arran de mar. Un entorn increïble que acompanya un bany refrescant a les aigües de qualsevol de les petites cales que s’estenen al davant del nucli, com la platja de Port Bo, la més famosa, sobretot per la tradicional cantada d’havaneres que s’hi fa al juliol i que ja s’ha convertit en una mena d’inauguració oficial de la temporada d’estiu.

El nom ho diu tot: Aiguablava

No és només una de les cales més populars de Begur, sinó de tota la Costa Brava. Les seves aigües són d’un color turquesa inconfusible, ben escortat per un entorn paisatgístic de pins i roques encisador. Hi ha aparcament i tots els serveis d’una platja gran. No es pot demanar més!

Les casetes de pescadors de sa Tuna

Petita cala que conserva les antigues cases de pescadors. Una sorpresa inesperada per la qual val la pena fer la carretera de revolts contundents que hi arriba des de Begur. I si teniu ganes de gaudir d’un racó encara més tranquil, a tocar de sa Tuna, pel camí de ronda, hi ha s’Eixugador, una petita cala enmig d’un paratge feréstec i d’una quietud envejable.

La reserva de la gola del Ter

Gola del Ter ©Kippelboy

A la gola del Ter, el riu desguassa les seves aigües a la mar, sota el Montgrí ©Kippelboy

Aquí trobarem una platja ben diferent de les que hem descrit fins ara. No hi ha parets de roca a banda a banda ni boscos de pins al darrere, sinó una extensió ampla de terra que sembla no tenir fi. L’hem triada per l’entorn singular que es crea amb l’arribada de les aigües dolces del Ter i la vista de les illes Medes al davant.

Aquesta platja de Torroella de Montgrí està formada per una extensa franja de sorra fina i daurada, allunyada de tota construcció humana: la desembocadura del Ter és una reserva natural protegida. S’hi pot arribar amb cotxe per una pista forestal de 4 km que surt de Torroella.

Platges de Cadaqués per triar i remenar

Cadaqués ©Gabriele Delhey

Una bonica vista de Cadaqués, amb les barques a la platja ©Gabriele Delhey

Per la seva ubicació, al Parc Natural del Cap de Creus, Cadaqués té molt territori lliure de construccions i un munt de cales verges. Però també té un munt de platges en entorns urbans i, per tant, accessibles amb cotxe: s’Alqueria Gran, s’Alqueria Petita, Sant Antoni, Portlligat, s’Aranella, Confitera, des Poal, des Pianc…

També hi ha un munt de cales i platges amb aparcaments a 10 minuts a peu: cala Fredosa, platja des Jonquet, platja des Sortell…

Cadaqués, a més de ser un poblet preciós de cases blanques molt ben conservades, té també un munt de platges i cales on triar i remenar. Un lloc ideal per acabar aquesta escapada amb cotxe a les millors platges de la Costa Brava.

Més escapades amb cotxe

Platja o muntanya? Si us agrada més la fresqueta de les altures, us agradaran aquestes escapades amb cotxe a la muntanya:

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que aneu a l’alta muntanya, i prepareu bé el cotxe. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris, i hi estareu molt ben assessorats.

L’arribada amb cotxe a la vall de Lord és triomfal. Èpica. Espectacular. Hi accedim per la carretera C-462, des de Solsona. Després d’un túnel, i el paisatge se’ns obre com un ventall i, com si haguéssim traspassat una espècie de portal temporal, sabrem que som en un territori feréstec, indòmit i allunyat de tot. Ja som a la vall de Lord, on transcorre aquesta escapada amb cotxe.

Cap a Sant Llorenç de Morunys, la ‘capital’ de la vall de Lord

A partir de la presa, la combinació de muntanyes —rocoses algunes, cobertes d’espessos boscos unes altres— i aigua serà la tònica general. La carretera acompanya les aigües del Cardener, que són les que es retenen al pantà, i uns quants túnels més endavant ens rebrà Sant Llorenç de Morunys, la ‘capital’ de la vall de Lord. Sant Llorenç de Morunys conserva l’estructura de vila closa, amb diversos portals d’entrada, un monestir romànic i carrerons estrets i empedrats. Ens hi perdem durant una estona, sense consultar mapes ni rellotges. És realment molt bonic.

Escapada amb cotxe a la Vall de Lord - Carrer de Sant Nicolau i porta de l'Estudi, Sant Llorenç de Morunys ©Pitxiquin

El carrer de Sant Nicolau i el portal de l’Estudi, a la vila closa de Sant Llorenç de Morunys
©Pitxiquin

Escapada amb cotxe a la Vall de Lord - Claustre Sant Llorenç de Morunys ©PCB75

El claustre de l’església de Sant Llorenç de Morunys
©PCB75

La capella barroca i el claustre romànic

De l’església del monestir, visitem la capella de la Mare de Déu dels Colls, un prodigi d’art barroc amb tanta pintura daurada que ens enlluernarà. La cúpula és una meravella, però tot el conjunt val la pena: l’escultor Josep Pujol es va deixar anar, i aquí va demostrar la seva gran capacitat compositiva i escènica.

Adossat a la part sud-est de l’església hi ha el claustre, que es creu que es va construir aprofitant un antic porxo que comunicava l’església amb les dependències dels monjos. Remodelat als anys noranta del segle passat, avui el claustre és la porta d’entrada al Centre d’Interpretació de la Vall de Lord, que podem visitar per situar-nos bé del món on hem entrat. Un món format per quatre municipis del nord del Solsonès: Guixers, la Coma i la Pedra, Odèn i Sant Llorenç de Morunys.

 

Moltes ermites entre boscos

El municipi de Guixers atresora gran nombre de petites ermites romàniques, que esquitxen els boscos que embolcallen gran part del territori. Algunes de les més destaces són Sant Martí de la Corriu, Sant Serni del Grau, el santuari de Puig-aguilar… Però n’hi ha moltes més.

Escapada amb cotxe a la Vall de Lord - Sant Serni del Grau

L’ermita de Sant Serni del Grau ©PMRMaeyaert

El mirador del Codó, a 1.500 metres d’altitud

També és del terme de Guixers el conegut mirador del Codó, situat a 1.530 metres d’altitud i des d’on es gaudeix d’una vista panoràmica excel·lent de tota la vall de Lord. Com hi arriben, a aquest magnífic mirador? Ben fàcil: des de Sant Llorenç de Morunys agafem la C-462 en direcció al coll de Jou. Quan hi arribem, agafem el desviament en direcció Solsona i uns pocs metres més endavant hi ha a mà esquerra el desviament amb les indicacions ‘Camí de la Creu del Codó’.

Ja que som per aquests verals de la vall de Lord, aprofitem per agafar al coll de Jou la carretera L-401 en direcció a Odèn, Canalda i Cambrils. Aquesta carretera és magnífica. A l’esquerra, hi ha un paisatge ondulat de roques arrodonides, pastures i boscos que ens hipnotitza; a la dreta, una paret vertical de pedra que ens fa aixecar el coll per veure’n el final. No sempre ens en sortim, de tant amunt que va la paret.

El pantà de la Llosa del Cavall, a tocar de la presa ©Oliver-Bonjoch

 

Escapda amb cotxe a la Vall de Lord - El pantà des del mirador del Codó ©Wikimedia Commons

El pantà des del mirador del Codó ©Wikimedia Commons

Un zoo i una piscina d’aigua salada

Aquesta carretera ens condueix a dos atractius turístics importants de la vall de Lord. Un és el Zoo Pirineu, un centre de recuperació d’animals ferits o abandonats que també espectacles de vol d’aus rapinyaires. Molt bonic i molt pedagògic, no és un zoo com els clàssics que ens venen al cap. I l’altre és el Salí de Cambrils, on es poden visitar les instal·lacions que s’usaven per aconseguir sal de l’aigua salada que brolla d’una font i que és la que alimenta també la piscina on es poden fer banys terapèutics. Avisem que se sura molt, com en el mar Mort. És tota una experiència.

Escapada amb cotxe a la Vall de Lord - Salí de Cambrils

El Salí de Cambrils, amb les conduccions que baixaven l’aigua fins a la zona on s’evaporava i en quedava la sal ©
Marc Ramonet

Més escapada amb cotxe a la vall de Lord: cap al naixement del Cardener

El Cardener neix al terme de la Coma i la Pedra, al nord de Sant Llorenç de Morunys. I hi volem anar per veure l’indret exacte on comença a caminar aquest riu que després passarà per Cardona, Súria i Manresa abans d’abocar les seves aigües al Llobregat.

Escapada amb cotxe a la Vall de Lord - La Coma i, al fons, la vall de Lord ©Isidre Blanc

Panoràmica de la vall de Lord, amb el nucli de la Pedra en primer terme ©Isidre Blanc

Les fonts del Cardener és un racó de natura és ben fresc, amb cascades envoltades de vegetació. És molt fàcil arribar a aquest verger. Des de Sant Llorenç de Morunys agafem la C-462 direcció a la Coma i la Pedra. Passat el km 27, agafem el desviament que queda a mà esquerra i aparquem el cotxe. A uns 200 m carretera amunt hi ha l’entrada a la zona de les fonts del Cardener.

Escapada amb cotxe Vall de Lord - El cardoner

El Cardoner – Wikimedia Commons

La mola i el santuari de Lord

No podem acabar aquesta escapada amb cotxe a la vall de Lord sense pujar a la mola i el santuari que dona nom a la vall, i que és un indret molt estimat per la gent d’aquests pobles. Com us podeu imaginar, el santuari corona una muntanya de pedra (la mola), i des d’aquí dalt la vista és increïble en cada un dels 360º on mireu. Per arribar-hi, haurem de pujar per unes escales, però no ens importa, la recompensa és brutal. I la millor manera d’acomiadar-nos d’aquesta vall que ens ha robat el cor. Definitivament.

 

Escapda amb cotxe a la Vall de Lord - Santuari de Lord ©PMRMaeyaert

El santuari de Lord ©PMRMaeyaert

 

Escapada amb cotxe a la Vall de Lord - Mola de Lord i santuari ©Isidre Blanc

La mola de Lord amb el santuari al capdamunt ©Isidre Blanc

Més escapades amb cotxe a la muntanya

Si us ha agradat aquesta escapada amb cotxe a la vall de Lord, al Solsonès, també us agradaran l’escapada amb cotxe a la vall de Camprodon, l’escapada amb cotxe a les valls d’Àneu, l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe a la vall de Cardós, l’escapada amb cotxe al Baridà, l’escapada amb cotxe a la vall de Núria, l’escapada amb cotxe a Salardú i l’escapada amb cotxe al Pedraforca.

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que aneu a l’alta muntanya, i prepareu bé el cotxe. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris, i hi estareu molt ben assessorats.

Entre camps de conreu i turons amables, treuen el cap un munt de castells i torres de vigilància. L’Anoia és una comarca sorprenent, i en descobrirem els seus paisatges plàcids mentre anem a la recerca de les fortaleses medievals que s’hi han preservat. Aquesta escapada amb cotxe als castells de l’Anoia promet, i molt!

Igualada: una capital per veure

La capital de l’Anoia ens servirà de punt de partida de descoberta d’una part de la comarca a través dels seus castells i torres. Ja que hi som, aprofitem per fer un tomb pels carrers del nucli històric, on destaca la basílica de Santa Maria, renaixentista, i ens perdem pel barri de les adoberies, a tocar del rec medieval que transportava l’aigua necessària per fer moure els molins. El barri adober, fora de les muralles medievals, amb els característics contraforts adossats a les façanes de les adoberies, és el sector de la ciutat amb més personalitat, i l’únic paisatge industrial destinat a l’adob de la pell existent al Principat.

Una torre dels Cardona

D’Igualada, anem a Òdena, que es troba a un tir de pedra, perquè allà hi ha el castell d’Òdena, una torre que va ser clau en la vigilància i la defensa de la conca d’Òdena. Va estar en mans del llinatge dels Òdena fins a la darreria del segle XIII, quan en van perdre tots els drets i va acabar sota domini dels Cardona (sí, els de la muntanya de sal). No és difícil imaginar per què aquesta torre era tan preuada: la seva ubicació és realment estratègica, amb una vista gairebé de vol d’ocell sobre l’entorn. Un entorn de boscos, muntanyes i camps de conreu que ens repararà l’ànima.

Torre castell Òdena – ©EliziR

 

El castell de Claramunt, el més espectacular

Tornem al nus de carreteres d’Igualada, perquè ara hem d’agafar la C-244, que ens portarà a la Pobla de Claramunt. Aquí hi ha, segurament, un dels castells més espectaculars de la zona, el castell de Claramunt, que corona una muntanya rocosa en la qual ja us hi heu fixat segur perquè és com un far, sempre visible. O com la cirera d’un pastís.

Al castell, hi arribem forçosament a peu. Però valdrà la pena, per la història que trepitjarem i per la magnífica vista que tindrem des de dalt de l’entorn natural que l’envolta. És l’indiscutible senyor de la conca d’Òdena. La seva ubicació no és casual. Fundat a la segona meitat del segle X, formava part d’una densa xarxa de castells que marcaven la frontera entre el comtat de Barcelona i al-Andalus.

Escapada amb cotxe als castells de l'Anoia - Castell de Claramunt

Castell de Claramunt – ©Emvallmitjana

La història del castell, marcada pels conflictes bèl·lics, està plena de destruccions i reconstruccions, però ha sabut conservar l’impressionant aspecte de fortalesa. Actualment, el conjunt conserva l’estructura clàssica d’un castell del segle XII, dividit en dos recintes que separen la part residencial, amb la sala i la torre de l’homenatge, i el recinte jussà, on s’aplegaven els serveis del manteniment del castell, que avui és un gran pati envoltat de muralles. La visita ens deixarà un bon regust de boca, que ens permetrà baixar amb alegria fins al cotxe per continuar la nostra escapada pels castells de l’Anoia.

Castell de Claramunt – ©Maria Rosa Ferre

Una fortalesa habitada

La nostra propera parada és a la Torre de Claramunt, un dels pocs de l’Anoia que encara estan habitats, i en veurem l’exterior. Ens fixarem especialment en les façanes sud i est, d’estil renaixentista, erigides a finals del XVI. Aprofitem que som a la Torre de Claramunt per visitar l’església de Sant Joan, a tocar del castell, un elegant temple d’estil barroc neoclàssic i un campanar de les acaballes del segle XVIII.

Escapada amb cotxe als castells de l'Anoia - Sant Joan, la Torre de Claramunt ©Araceli Merino

Torre de Claramunt ©Araceli Merino

Les estades del rei Jaume I

De la Torre de Claramunt anirem fins a Piera, on descobrirem el seu castell, on hi havia fet llargues estades el rei Jaume I quan s’havia de desplaçar a la Catalunya interior. Envoltat per una muralla emmerletada, el castell té una impressionant torre quadrada. Actualment, els seus espais es lloguen per fer-hi activitats, i el primer diumenge de mes s’hi fan visites guiades de 12 a 14 h.

Escapada amb cotxe als castells de l'Anoia - Torre Castell de Piera ©Msalasnadal

Torre Castell de Piera ©Msalasnadal

Escapada amb cotxe als castells de l'Anoia - Piera ©Maria Rosa Ferré

Piera – ©Maria Rosa Ferré

Damunt d’un espadat

La propera parada de l’escapada amb cotxe als castells de l’Anoia la fem al castell de Vilademàger, un castell imponent ubicat dalt d’un espadat. Sota el domini de la casa comtal de Barcelona, va ser custodiat pels senyors del castell de Queralt i pel llinatge dels Cervelló. Del conjunt, són especialment destacables el cinyell de muralles i les torres.

Escapada amb cotxe als castells de l'Anoia - Castell de Vilademàger ©Maria Rosa Ferré

Castell de Vilademàger – ©Maria Rosa Ferré

El colofó: la torre de la Manresana

No podem deixar l’Anoia sense visitar la torre de la Manresana, als Prats de Rei. De visita lliure, la torre s’ubica en un petit turó, a l’alitpà de Calaf. El paper més destacat de la torre el va fer en la batalla dels Prats de Rei, l’any 1711, en el context de la Guerra de Successió. En aquesta batalla, el comandant Guido von Starhemberg va dirigir les tropes austriacistes des de la mateixa torre, amb una visió de conjunt estratègica. Aquesta batalla contra contra els borbònics es va guanyar.

Escapada amb cotxe als castells de l'Anoia - Torre Manresana @Àngela Llop

Torre Manresana – @Àngela Llop

Més escapades de patrimoni

Si us ha agradat aquesta escapada pels castells de l’Anoia, també us agradaran l’escapada amb cotxe a Cardona i Solsona, l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe pels pobles medievals del Baix Empordà, l’escapada amb cotxe per les muntanyes de Prades i l’escapada amb cotxe a la Ruta del Cister.

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que aneu a l’alta muntanya, i prepareu bé el cotxe. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris, i hi estareu molt ben assessorats.

La tecnologia, i concretament Internet, a més de permetre’ns la contractació en línia d’assegurança de cotxes barats i personalitzats en les mateixes pàgines de les diferents asseguradores, ha fet sorgir un nou tipus de funcionalitat per ajudar-los a l’hora de comprar un cotxe: els comparadors d’assegurances de cotxe.

Com en qualsevol sector, no és or tot el que lluu, de manera que és millor és informar-se bé de quin és un veritable comparador d’assegurances de cotxe més fiable i quina no.

Quins són els comparadors més utilitzats?

RACE té una versió en línia del seu comparador d’assegurances, que introduint una sèrie de variables – gamma de cotxe, antiguitat del vehicle, tipus d’assegurança que volem – ens indica quina és la millor opció d’assegurança per a nosaltres.

Però, sens dubte, si hem de parlar del millor comparador d’assegurances – tant de vehicles com d’altres tipologies -, a Espanya, ens hem de decantar per Rastreator.

Es tracta del comparador d’assegurances que abans s’identifica, gràcies a la divertida publicitat en la qual ens trobem amb un gos que té el suficient «olfacte» com per trobar l’assegurança que més ens convé.
A més, es tracta d’un comparador que fa contínues investigacions per trobar l’assegurança més adequada per segment de client (joves, vehicles d’alta gamma i així un llarg etcètera).

Una altra opció interessant en comparadors en línia d’assegurances és Acierto, ja que realitza la comparació fins amb 34 asseguradores.

A més, és un comparador que no només és per calcular l’assegurança de cotxe, sinó que també podem trobar un motor per fer comparatives en assegurances de salut, de vida, d’habitatge i de motocicleta.

Dins dels comparadors d’assegurances per a cotxes la competència és enorme, pel fet que aporten un servei d’alt valor afegit.

Com utilitzen les nostres dades els comparadors?

En qüestió de minuts, i omplint en alguns casos un sol formulari, el comparador és capaç de mostrar-nos l’opció més barata per a les nostres necessitats com automobilista i les del nostre vehicle.

Quant a la destinació que tenen les nostres dades, al principi totes les empreses que estan darrere dels comparadors d’assegurances de cotxe segueixen la Llei Orgànica de Protecció de Dades.

Per això, les nostres dades han de ser gestionats d’una manera personal, de manera que ens han de demanar permís per a l’ús i la incorporació a una base de dades, que moltes vegades té com a objecte enviar informació comercial al nostre correu electrònic i / o postal.

El que està terminantment prohibit, si no és amb el consentiment del propietari de les dades, és que es venguin a tercers per a qualsevol tipus d’ús. Però això sí, el negoci de la tramesa d’informació comercial hi és.
Una altra manera de guanyar diners és directament derivant tràfic d’internet a les asseguradores. Les companyies d’assegurances poden identificar quin comparador li ha manat el trànsit que aterra al seu web. Si ens acabem registrant i comprant l’assegurança, el comparador s’emportarà una bona comissió.
Al final és com un corredor d’assegurances físic, però traslladat al món online.

Si estàs pensant a contractar una assegurança de cotxe, pots optar per anar a una asseguradora física o buscar tu mateix quines asseguradores et convenen més a través de cerques a Google. Utilitzar un comparador és molt més fàcil i ràpid que aquestes dues opcions esmentades. Un comparador t’estalviarà tot el temps de recerca i comparació de resultats, només a canvi de les teves dades.

Actualment pots estar tranquil ja que la teva informació personal està protegida per la llei. No obstant això, la nostra recomanació és clara: revisa bé totes les clàusules per saber què faran amb la teva informació, i no dubtis a donar-te de baixa o exercir els teus drets si només vols obtenir un pressupost i estalviar-te molt spam a la teva safata d’entrada.

Ja és primavera! I tenim ganes de natura desbordant, muntanya i oxigen. Triem el massís del Pedraforca per començar a flairar la primavera per diversos motius: els faigs es recuperen de l’hivern i comencen a verdejar, els boscos de pi i avets són ben frescos i les flors comencen a demanar torn per exposar-se als raigs del sol. Comencem l’escapada amb cotxe al Pedraforca!

El Pedraforca, amb els dos pollegons i l'enforcadura al mig

El Pedraforca, amb els dos pollegons i l’enforcadura al mig. Crèdits: Mikipons

Com un miratge

La carretera que ens portarà al massís del Pedraforca és la B-400, que agafem des de la C-16. Poc després de passar el nucli de Maçaners, que ens queda a la dreta, el Pedraforca se’ns apareix al davant com un miratge. Però no és una il·lusió òptica: la seva singular silueta, formada per dos pollegons, és ben real! I a partir d’ara, serà omnipresent.
La següent parada de l’escapada amb cotxe al Pedraforca és el poble de Saldes, on destaquen l’església de Sant Martí de Saldes i l’antic castell de Saldes, amb la bufona església de Santa Maria, l’edifici més ben conservat d’aquest conjunt fortificat situat sobre els espadats que dominen el poble.

Les restes del castell de Saldes

Les restes del castell de Saldes
Crèdits: EliziR

 

Cap a un mirador de vertigen

Des de Saldes, ens dirigim al mirador del Pedraforca (o de Gresolet). Agafem la carretera B-400 en direcció a Gósol i a 1 km agafem un trencant a mà dreta cap al mirador (està senyalitzat). Seguim la carretera veïnal durant 4,5 km fins a arribar a l’aparcament.
Què ens hi espera, al mirador? La immensitat! Situat a la falda del mateix Pedraforca, aquest mirador és un dels indrets més visitats cada any del Parc Natural del Cadí-Moixeró. No és casualitat: està ubicat en un indret de vertigen, sobre un esfereïdor estimball sobre la vall de Gresolet. Espectacular! I la pista asfaltada que recorrem per arribar-hi va guanyant alçada, i els pollegons de roca calcària del Pedraforca ens queden cada vegada més a prop.

La vall de Gresolet, ufanosa amb l'arribada de la primavera.

La vall de Gresolet, ufanosa amb l’arribada de la primavera. Crèdits: Merdaseca

Entre la serra de Cadí i la serra d’Ensija

Un cop al mirador, dirigim la mirada a banda i banda. Per una banda, tenim la part més oriental de la serra de Cadí, amb el Comabona i la serra Pedregosa intentant tocar el cel. Al seu peu hi ha, com dues formiguetes, el santuari i el refugi de Gresolet.
Si dirigim la mirada cap al sud, ens trobem davant la magnífica vall de Gresolet, solcada pel torrent de Gresolet i entapissada de boscos a banda i banda. I, al fons, treuen el cap la Tosa i el Puigllançada, a l’esquerra, i la serra d’Ensija, a la dreta. Un paisatge preciós, que a la primavera és de color verd pur.

La capçalera de la vall de Gresolet, al peu del Comabona i del puig de Terrers

La capçalera de la vall de Gresolet, al peu del Comabona i del puig de Terrers Crèdits: Solde

 

El refugi al peu de la cara nord

La pista asfaltada que ens ha dut fins al mirador continua cap a amunt, cap al refugi de Lluís Estasen, que porta el nom de l’alpinista, escalador i esquiador de muntanya que va obrir dues vies d’escalada al pollegó Superior del Pedraforca, l’any 1922, i que el 1928 va obrir la via que porta el seu nom a la paret nord de la muntanya. És la cara que veiem precisament des del refugi, punt de pas obligat si es vol pujar al cim.
Arribem al refugi en 15 minuts a peu des del mateix mirador de Gresolet (els últims 200 metres transcorren per un corriol entre avets). Val la pena anar-hi, perquè es troba a la Jaça dels Prats, un esplèndid prat al peu de la desafiant paret rocallosa del Pedraforca.

El refugi i el santuari de Gresolet

El refugi i el santuari de Gresolet Crèdits: EliziR

 

Totes les cares del Pedraforca

Tornem a la carretera B-400 per la pista asfaltada per on hem vingut. La nostra propera parada és Gósol. Volem veure totes les cares del Pedraforca! El primer tastet el fem des del mirador del Roser, al final del carrer de la Canal, on hi ha l’ermita que dona nom al mirador. Des d’aquí veiem també la imatge de postal del poble, amb el Pedraforca que s’alça, imponent, a l’est.
Continuem per la B-400, que ara es convertirà en la C-563, en direcció a Josa de Cadí i, al coll de Josa, a l’esquerra de la carretera, ens aturem al mirador del mateix nom. Aquí el Pedraforca ja se’ns allunya, però el veiem des d’una perspectiva diferent, inèdita, no tan fotografiada però no per això menys bonica. El poble de Gósol, amb les seves cases de pedra, ens queda al peu, entre camps de conreu i boscos de pi roig i pi negre.

El nucli de Gósol, amb el castell al capdamunt del turó

El nucli de Gósol, amb el castell al capdamunt del turó Crèdits: Jorge Franganillo

 

Picasso i Gósol: punt i final a l’escapada amb cotxe al Pedraforca

Després d’haver-nos oxigenat la mirada i l’ànima, tornem a Gósol i ens perdem entre els seus carrers fins a arribar a l’església de Santa Maria del Castell, ubicada en el punt més elevat del recinte fortificat. L’element més destacable és la torre quadrada, d’origen preromànic, adossada al temple. Una escala ens permet pujar-hi al capdamunt, des d’on tenim una magnífica vista del nucli fortificat.
Des d’aquí, ens adonem per què l’estada que la primavera i l’estiu del 1906 va fer Picasso a Gósol va ser tant inspiradora per a la seva recerca artística, i que va suposar una evolució determinant de l’art del segle XX. Al Centre Picasso veurem una reproducció de les obres més representatives de Picasso que s’atribueixen al període gosolà de l’artista.

L'església de Sant Martí de Saldes, amb el Pedraforca al fons

L’església de Sant Martí de Saldes, amb el Pedraforca al fons Crèdits: Mafoso

Més escapades amb cotxe a la muntanya

Si us ha agradat aquesta escapada amb cotxe a Salardú, entre paisatges nevats, també us agradaran l’escapada amb cotxe a la vall de Camprodon, l’escapada amb cotxe a les valls d’Àneu, l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe a la vall de Cardós, l’escapada amb cotxe al Baridà, l’escapada amb cotxe a la vall de Núria i l’escapada amb cotxe a Salardú

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que aneu a l’alta muntanya, i prepareu bé el cotxe. A la Ciutatdel Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris, i hi estareu molt ben assessorats.

Aquesta escapada amb cotxe marca un triangle sobre el mapa, i els tres vèrtex són els reials monestirs de Santes Creus, Santa Maria de Vallbona i Santa Maria de Poblet, a les comarques de l’Alt Camp, l’Urgell i la Conca de Barberà, respectivament. Aquests tres monestirs estan units per la Ruta del Cister, que aglutina un patrimoni històric, cultural i natural de gran valor.

Comencem l’escapada amb cotxe a la Ruta del Cister per Santes Creus. Arribem al monestir per l’AP-2. Si venim de Barcelona, sortim per la sortida 11 (Santes Creus, Vila-rodona i Valls). En canvi, si venim de Lleida, agafem la sortida 10 (Santes Creus, el Pla de Santa Maria i Valls).

Aturades a Vila-rodona o al Pla de Santa Maria

Si ens acostem a Santes Creus des de Vila-rodona, aprofitem per visitar-hi el columbari romà del segle II, un edifici amb nínxols on es dipositaven les urnes de fang amb les cendres dels difunts. Era un lloc sagrat. Aquest columbari és únic al món, perquè l’exterior està decorat amb arcuacions que reposen sobre columnes senzilles.

El columbari romà de Vila-rodona.

El columbari romà de Vila-rodona. @ Àngela Llop

Si venim del Pla de Santa Maria, visitem la seva vila closa medieval, que conserva encara els portals d’accés.

El primer objectiu de la Ruta del Cister: Santes Creus

En qualsevol cas, vinguem d’on vinguem, la TP-2002 ens portarà fins a Santes Creus. Fundat l’any 1160 a la riba del Gaià, el reial monestir de Santes Creus és d’una arquitectura sòlida, greu i austera, que se’ns farà molt evident a la façana de l’església des de la plaça de Sant Bernat, la millor avantsala que podria tenir un monestir, amb edificis bellament esgrafiats a banda i banda. Un racó molt fotogènic.

La façana de l'església del monestir de Santes Creus

La façana de l’església del monestir de Santes Creus. @Jvlcasado

L’església de Santes Creus, oberta al culte el 1225, és un exemple de transició del romànic al gòtic, i regala una sensació de lleugeresa i grandiositat. A dins, al costat de l’altar major, hi ha dos monuments funeraris magnífics, on reposen les restes dels reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva esposa Blanca d’Anjou.

L’austeritat de l’església contrasta amb l’esplendor i l’altivesa del claustre, del segle XIV, el primer d’estil gòtic de la Corona d’Aragó. Una meravella.

Una de les galeries del claustre de Santes Creus.

Una de les galeries del claustre de Santes Creus. @Antoni63

Els atractius de l’Espluga de Francolí

Després d’aquesta vista, que ja ens impacta, tornem a l’AP-2 en direcció a Lleida i agafem la sortida 9 (Poblet, Vallbona de les Monges i Tàrrega). El nostre proper objectiu és Santa Maria de Poblet. Hi arribem des de l’Espluga de Francolí, on podem aprofitar per visitar el celler modernista —imponent tant per dins com per fora—, les coves de la Font Major i el Museu de la Vida Rural, que amb bones idees i ginys interactius aconsegueix que siguem conscients del valor que té el camp i els seus productes —no espereu trobar-vos-hi vitrines i vitrines plenes d’objectes, aquest museu va més enllà!

El Museu de la Vida Rural, a l'Espluga de Francolí.

El Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí.
@Albert Carreras

Poblet: una entrada reial

Un cop a Poblet, ens meravellem amb la muralla i les torres de vuit cares que custodien la porta reial, un portal gòtic, elegant i majestuós que ens impressiona a primer cop d’ull i que ens convida a entrar-hi.

L'entrada al monestir de Poblet, amb la porta reial escortada per dues torres octogonals.

L’entrada al monestir de Poblet, amb la porta reial escortada per dues torres octogonals. @Alberto-g-rovi

La visita per l’interior del monestir s’endinsa en algunes de les estances més emblemàtiques del monestir, com ara el refetor (el menjador dels monjos), la sala capitular (on es reunien els monjos per celebrar els actes més importants de la comunitat, com ara l’elecció de l’abat o el lliurament dels hàbits als novicis), el dormitori i l’escriptori, on es copiaven a mà els llibres i manuscrits més rellevants de cada època.

El dormitori dels monjos del monestir de Santa Maria de Poblet.

El dormitori dels monjos del monestir de Santa Maria de Poblet.
@José Luis Mieza

Per les diferents estances, ens fem una idea del dia a dia de la vida d’un monjo, que resava i treballava (‘ora et labora’), segons les regles de sant Benet, fundador de l’orde del Cister. L’espai que uneix moltes d’aquestes estances és el claustre, gòtic, que va substituir el claustre romànic que hi havia.

cimbori de Santa Maria de Poblet,

El cimbori de Santa Maria de Poblet, fotografiat des del primer pis del claustre. @Enfo

El panteó de Jaume I el Conqueridor

Els punt culminant de la visita és l’església, presidida pel retaule de l’altar major, un conjunt renaixentista d’alabastre blanc obra de Damià Forment, i els panteons reials. Va ser Pere III el Cerimoniós qui va vincular el monestir amb la Corona d’Aragó fent-hi construir el panteó, que fins aleshores havia estat a Santes Creus (ho hem vist en la visita anterior). A Santa Maria de Poblet trobem les sepultures d’Alfons I, Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor i molts dels seus successors. Les obres dels sepulcres, fetes d’alabastre blanc, són d’una delicadesa captivadora. Es nota que hi van treballar els millors escultors del moment.

I amb aquesta imatge ens acomiadem de Poblet. Tornem a l’Espluga de Francolí i agafem la TV-2336 fins a Solivella, on fem una curta parada per visitar el castell palau de la família Llorac, situat en un dels punts més elevats de la vila.

Uns sorpresa a mig camí: el castell dels Llorac

L’origen del castell es remunta al segle XII, amb la construcció de la primera torre, que ja destacava en el seu moment per les seves grans defenses, amb merlets i matacans, i un espaiós pati central. Avui podem passejar-hi i descobrir-hi la muralla primitiva i la porta d’accés al recinte emmurallat, el pati d’armes i els murs i contramurs, que mostren com s’organitzava la vida dins el castell. Molt interessant, la veritat, i una sorpresa haver-ho trobat de camí cap a l’últim objectiu de l’escapada amb cotxe a la Ruta del Cister: Santa Maria de Vallbona.

El castell palau dels Llorac, a Solivella.

El castell palau dels Llorac, a Solivella.
@Maria Rosa Ferré

Des de Solivella, agafem la C-14 en direcció a Belltall, però atenció, perquè no hi arribem: ens desviem a l’esquerra per la TP-2335 fins a Vallbona de les Monges, passant per Rocallaura, amb bonics carrers i cases de pedra —hi podem fer un cop d’ull si tenim temps.

Santa Maria de Vallbona, el monument favorit dels catalans

Un cop a Vallbona de les Monges, anem directes fins al monestir de Santa Maria de Vallbona, que va ser escollit com a monument favorit dels catalans 2018 per votació popular. De seguida n’entendrem els motius: entre el claustre, el cimbori —octogonal i acabat en piràmide—, la sala capitular i l’antiga farmàcia, recentment museïtzada i oberta al públic, quedarem meravellats per la bellesa d’aquest cenobi amb més de vuit segles d’història on encara viu una comunitat de monges.

El monestir de Santa Maria de Vallbona, a Vallbona de les Monges.

El monestir de Santa Maria de Vallbona, a Vallbona de les Monges.
@Mattana

Durant la visita a l’església, val la pena alçar la vista un moment. A la porta principal hi trobem un dels primers relleus de Santa Maria que surten en un timpà a Catalunya. Un cop a dins, el temple es caracteritza per un admirable joc de llums. A la dreta de l’altar hi ha el sarcòfag senzill i llis de la reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor. Sí, som un altre cop en un reial monestir.

Un claustre eclèctic

La simplicitat i l’austeritat de l’església continua en el claustre, un aparador de les diferents fases de construcció: la nau sud, romànica primitiva, no té cap mena de decoració; la nau de llevant, romànica del segle XIII, presenta petits rosetons; la nau nord és gòtica, i la nau de ponent és renaixentista.

El claustre i el cimbori de Santa Maria de Vallbona.

El claustre i el cimbori de Santa Maria de Vallbona.
@Àngela Llop

I aquí posem punt i final a l’escapada amb cotxe a la Ruta del Cister, que ha estat històrica, sense dubte.

Més escapades de patrimoni

Si us ha agradat aquesta escapada pel patrimoni cistercenc, també us agradaran l’escapada amb cotxe a Cardona i Solsona, l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe pels pobles medievals del Baix Empordà i l’escapada amb cotxe per les muntanyes de Prades.

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que aneu a l’alta muntanya, i prepareu bé el cotxe. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris, i hi estareu molt ben assessorats.

No és exacte dir que aquesta escapada a la vall de Núria és amb cotxe, perquè hi haurà un tram en què no hi ha carretera i haurem d’agafar el Cremallera per accedir a aquesta vall tan emblemàtica. En qualsevol cas, gaudirem d’aquests paisatges d’alta muntanya increïbles, que amb la neu adquireixen una màgia especial.

 

Primera parada: Ribes de Freser

Per l’N-260 arribem a Ribes de Freser, la porta d’entrada a la vall de Ribes, que també inclou Queralbs i altres nuclis, a més de la vall de Núria, on anirem a parar d’aquesta escapada amb cotxe.

Escapada amb cotxe a la vall de Núria 8

Un dels carrers de Ribes de Freser, a la riba del riu. Crèdits: Artico2.

Ribes de Freser és el centre econòmic de la vall. Es troba estratègicament situat a la confluència de tres rius: el Rigat, el Segadell i el Freser. I això explica que el poble tingui forma d’i grega. Si fem un tomb pel nucli, ens adonarem de seguida d’aquesta singularitat. Recorrem el carrer Major i ens aturem davant de Santa Maria, l’església parroquial de la vila, moderna, que va substituir el temple que va ser destruït el 1936. De la primera església romànica, se’n conserven els tres absis.

Escapada amb cotxe a la vall de Núria 7

L’església de Santa Maria. Crèdits: Artico2.

Escapada amb cotxe a la vall de Núria 12

L’Ajuntament de Ribes de Freser. Crèdits: Artico2.

L’origen de Ribes de Freser cal buscar-lo també en el castell de Sant Pere. Les restes de la fortificació es poden visitar: es troben al camí de Ventaiola, a tocar de la via del Cremallera de Núria i del Segadell, que uns metres més avall es trobarà amb el Freser.

Escapada amb cotxe a la vall de Núria 9

Les restes del castell de Sant Pere, a Ribes de Freser. Crèdits: Jordiferrer.

 

Centre turístic d’alta muntanya

En aquesta visita a Ribes de Freser ens adonem que la seva ubicació privilegiada la converteix en un campament base ideal per al turisme de muntanya. I no trigarem a esbrinar-ho. Per això continuem carretera amunt, en direcció a Queralbs, per acostar-nos al nostre objectiu: la preciosa vall de Núria.

Escapada amb cotxe a la vall de Núria 13

El pont de Cremal, al camí vell de Queralbs a Núria. Crèdits: EliziR.

 

Tots els raigs de sol possibles

Abans d’arribar-hi, però, ens aturem a Queralbs. No podem evitar accedir-hi i passejar pels seus carrers empedrats i cases de pedra amb cobertes de pissarra i finestrons de fusta. Un poble de postal, sens dubte. És un goig passejar-hi, i en una estona ens adonarem que la disposició dels carrers no és casual: estan organitzats en estatges, amb la intenció que les cases tinguin el màxim d’hores de sol possibles.

Escapada amb cotxe a la vall de Núria 2

El poble de Queralbs. Crèdits: Josep Maria Viñolas Esteva.

 

La bonica església de Sant Jaume de Queralbs

Si anem amunt amunt, arribarem fins a una de les perles de Queralbs, l’església de Sant Jaume. S’assenta sobre un replà graonat, en una solana. Al seu darrere, s’inicia el gran massís pirinenc que s’enfila per la collada de Fontalba.

Escapada amb cotxe a la vall de Núria 1

L’església de Sant Jaume de Queralbs. Crèdits: Josep Bracons.

Un dels elements més característics d’aquesta església és el porxo de l’entrada, que protegeix la porta. Una porta que encara conserva algunes restes de la ferramenta original. El porxo, un dels racons més fotografiats de Queralbs, està format per sis arcades que descansen sobre cinc columnes. Ens fixem en els capitells: hi veiem animals fantàstics, fulles estilitzades i algun cap humà. Per la temàtica decorativa, es creu que aquests capitells van ser esculpits per tallers rossellonesos, molt actius a la Catalunya del Nord durant la segona meitat del segle XII.

 

Cap a la vall de Núria amb el Cremallera

Des de Queralbs, l’únic accés a la vall de Núria és amb el Cremallera o bé a peu, a través del camí vell de Queralbs a Núria. Però tenint en compte que és hivern, millor optem pel Cremallera, que ens permetrà gaudir igualment dels increïbles paisatges durant el trajecte, al costat del Freser i del Núria, escortats per magnífiques parets verticals de pedra.


Escapada amb cotxe a la vall de Núria 1

 

Quin espectacle!

Quan arribem a dalt, però, l’esplanada de la vall de Núria se’ns obre davant nostre i ens acull amb els braços oberts. La sensació és increïble: hem deixat enrere un congost de 12 km i un fort pendent de 1.000 metres que ha superat el Cremallera, i ara ens podem delectar amb la meravella que tenim al davant, una gran esplanada amable envoltada per cims de gairebé 3.000 metres, d’on neixen multitud de fonts i torrents. Un paradís. Un regal per a la vista i l’ànima.

Escapada amb cotxe a la vall de Núria 4

Una panoràmica de la vall de Núria, totalment nevada. Crèdits: Víctor Molas.

Hi ha moltes maneres de gaudir d’aquest paradís: podem practicar l ‘esquí, gaudir de les activitats del parc lúdic o fer una ruta a peu o amb raquetes de neu pels voltants de la vall. Sempre tenint en compte que som a l’alta muntanya i que és hivern, i que cal estar molt atents a les previsions meteorològiques!

Escapada amb cotxe a la vall de Núria 5

El parc lúdic de la vall de Núria. Crèdits: Jordiferrer.

 

Envoltats de cims

Si alcem la mirada, podrem resseguir els cims que ens envolten: el Puigmal, el pic de la Fossa del Gegant, el pic de Noufonts, el Gra de Fajol, el pic de Noucreus, el pic d’Eina i el pic de Finestrelles, entre altres. Aquesta és una de les grandeses de la vall de Núria: tenir a l’abast tants cims.

Escapada amb cotxe a la vall de Núria 11

La coma de Noucreus, amb el santuari de Núria al fons. Crèdits: Otto Hundsdorfer.

 

Un santuari de llegenda

Una altra de les seves singularitats és el santuari de Núria, que té molta devoció popular. Segons la llegenda, sant Gil, nascut a Atenes, va esculpir la imatge de la marededéu mentre feia vida d’ermità a la vall, entre els anys 700 i 703.

Escapada amb cotxe a la vall de Núria 6

L’ermita de Sant Gil, a la vall de Núria. Crèdits: Vulcano.

Sant Gil va ser perseguit i es va veure obligat a fugir de la vall, i va amagar la marededéu en una petita cova. La imatge va ser trobada per uns pastors al voltant de l’any 1000. Els pastors no van poder baixar la imatge a Queralbs, perquè, segons la llegenda, “volia quedar-se a Núria”. I així va ser. En honor a sant Gil hi ha una petita capella a la mateixa vall. Nosaltres també ens hi quedaríem, però hem de tornar a Queralbs, on hem deixat el cotxe que ens ha permès fer aquesta escapada a la vall de Núria.

 

Més escapades amb cotxe a la muntanya

Si us ha agradat aquesta escapada amb cotxe a la vall de Núria, entre paisatges nevats, també us agradaran l’escapada amb cotxe al Baridà, l’escapada amb cotxe a la vall de Camprodon, l’escapada amb cotxe a les valls d’Àneu, l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe a la vall de Cardós i l’escapada amb cotxe a Salardú.

 

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que aneu a l’alta muntanya, i prepareu bé el cotxe. També heu de tenir en compte els 5 consells per mantenir el cotxe a l’hivern. En qualsevol cas, a la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris. I no oblideu equipar-vos amb cadenes per circular per carreteres amb neu. També us anirà bé seguir uns consells de conducció a la neu.

Podem treure més suc a l’hivern gràcies a aquesta escapada amb cotxe al Baridà, un territori a cavall entre la Cerdanya i l’Alt Urgell. És un llarg congost que forma el Segre i que era un lloc de pas obligat de l’antiga via romana que unia Puigcerdà amb la Seu d’Urgell.

Explicat així no sembla que tingui molt de misteri, el Baridà, però el cert és que aquesta vall és espectacular: al nord limita amb les muntanyes que fan frontera amb Andorra i al sud amb la serra del Cadí, imponent, i ara especialment bonica sota la neu.

Com que el Baridà es troba entre dues comarques, hi podem accedir des de la Seu d’Urgell o des de Bellver de Cerdanya, en ambdós casos per l’N-260. Nosaltres optem per accedir al Baridà des de Bellver, així recordem els magnífics paisatges de l’escapada amb cotxe a la Cerdanya.

 

Montellà i Martinet, la porta d’entrada

La porta d’entrada al Baridà des de Bellver de Cerdanya és el municipi de Montellà i Martinet, que s’estén per la baga fins dalt de la carena de la serra de Cadí. Per això la vista que tenim des d’aquí de les seves altes parets de roca calcària és omnipresent i magnífica. No debades, una bona part del territori es troba dins del dominis del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

El primer nucli que trobem a la carretera és el de Martinet, que es va fundar al voltant d’una farga (o martinet), que ja existia al segle XVI. Avui, els edificis de pedra s’enfilen per la falda del turó que mira al Segre.

Escapada amb cotxe al Baridà

El poble esglaonat de Martinet, des de la carretera. Crèdits: Maria Rosa Ferré

 

Escapada amb cotxe al Baridà

Les cases de Martinet miren al Segre. Crèdits: Maria Rosa Ferré

 

Montellà: bonic i encimbellat

Una mica més allunyat del riu, i a l’altra ribera, es troba el nucli de Montellà, bonic i encimbellat. Un tomb pels seus carrers ens durà fins a la plaça, on hi ha la bassa i la font. No gaire lluny queda l’església de Sant Genís, senzilla i bufona, amb una porta que conserva la decoració de ferro romànica original.

Escapada amb cotxe al Baridà

La vista del Cadí des de Montellà. Crèdits: Maria Rosa Ferré

 

Escapada amb cotxe al Baridà

El nucli de Montellà. Crèdits: Maria Rosa Ferré

 

Esquí nòrdic i de muntanya

Tornem a Martinet i a l’N-260, perquè la nostra propera parada és Lles de Cerdanya, el terme més extens de la Cerdanya, que s’estén entre la riba del Segre i les muntanyes que separen la comarca amb Andorra. De fet, la idea és anar-nos-hi enfilant, cap a aquestes muntanyes, perquè així podrem aprofitar aquesta escapada amb cotxe al Baridà per practicar esquí nòrdic i de muntanya, tant a l’estació d’Aransa com a la de Lles, on hi ha el refugi Cap del Rec.

Des d’aquí dalt de les muntanyes, la vista sobre la cara nord del Cadí és diferent, perquè som a més altitud, i abans esguardàvem l’esveltesa de la serra enclotats des de la riba del Segre.

Escapada amb cotxe al Baridà

El Cadí des del refugi Cap del Rec. Crèdits: Maria Rosa Ferré

 

Lles de Cerdanya: sobre un replà

Tant a la pujada com a la baixada de les estacions d’esquí nòrdic, podem aprofitar per aturar-nos als pobles i visitar-los. Al terme, n’hi ha uns quants, de nuclis bufons, començant pel mateix Lles de Cerdanya, assentat còmodament sobre un replà al pendent de la muntanya i endreçat a l’entorn de l’església de Sant Pere, amb un robust campanar coronat per una teulada piramidal de pissarra, tan característica dels pobles de muntanya.

Escapada amb cotxe al Baridà

Una vista del poble de Lles de Cerdanya amb el Cadí al fons. Crèdits: Maria Rosa Ferré

 

Una escapada amb cotxe amb ziga-zagues

Aquí les carreteres fan ziga-zagues, és la manera que tenen de fer front als pendents de la muntanya. I per aquestes carreteretes arribem fins a Travesseres, Músser, Arànser, Viliella…

Escapada amb cotxe al Baridà

El Cadí des de Travesseres, a Lles de Cerdanya. Crèdits: Maria Rosa Ferré

Situat al primer replà de la muntanya, després de l’engorjat de Senillers, Travesseres és el nucli més meridional del terme. Situat més o menys a la mateixa distància del Segre que Travesseres hi ha el nucli de Músser, amb l’església romànica de Sant Fructuós. Aigües amunt de l’Arànser, arribem al poble del mateix nom, on destaca el campanar quadrat de Sant Martí, amb un rellotge al capdamunt. Inconfusible.

Escapada amb cotxe al Baridà

El nucli de Travesseres. Crèdits: Salvador Artigas

 

Escapada amb cotxe al Baridà

Músser, entre muntanyes i boira. Crèdits: Salvador Artigas

 

Escapada amb cotxe al Baridà

La neu a Arànser. Crèdits: Vriullop

Situat al caire del cingle sobre la vall de la Llosa, el nucli de Viliella presumeix de ser el que està més al nord del municipi, amb una església dedicada a sant Sebastià.

Sigui com sigui, aquests petits nuclis de muntanya ens ofereixen l’excusa ideal per recórrer aquestes carreteres locals que tant ens agraden, perquè ens permeten gaudir d’una vista magnífica de l’entorn mentre ens hi endinsem de ple.

 

El Pont de Bar: ja som a l’Alt Urgell

Tornem de nou a l’N-260 i continuem la nostra escapada amb cotxe per explorar el Baridà. Deixem enrere la Cerdanya i ens endinsem a l’Alt Urgell. El primer municipi que hi trobem és el Pont de Bar.

Escapada amb cotxe al Baridà

Les restes del castell de Bar. Crèdits: CRPU Mascançà

El Segre divideix el terme en dues parts. A la dreta del riu, els vessants són més pronunciats. Aquí la la vista de la cara nord del Cadí ha estat substituïda per cims més amables i arrodonits folrades de bosc.

 

Quins nuclis més bonics!

En aquest municipi hi ha diversos nuclis, que podem visitar pels ramals que surten de l’N-260: Aristot, Toloriu, Bar, Castellnou de Carcolze, els Banys de Sant Vicenç —a peu de carretera, on hi ha un balneari—, Barguja, Soveix i altres masies disseminades. Aquí, de nou, aprofitem per gaudir dels paisatges del Baridà.

Escapada amb cotxe al Baridà

El nucli de Toloriu. Crèdits: Enfo

 

Arsèguel: el final de l’escapada amb cotxe al Baridà

Les parets verticals de pedra de la cara nord del Cadí se’ns tornara a aparèixer des del nucli d’Arsèguel, on posem punt i final a l’escapada amb cotxe al Baridà.

Escapada amb cotxe al Baridà

El nucli d’Arsèguel, sota la neu. Crèdits: Tocatpelbolet

Per arribar-hi, ens desviem 2 km de la carretera principal, poc després d’haver passat per davant dels Banys de Sant Vicenç. El poble es troba a 949 m d’altitud, al cim d’un turó, des d’on es domina la vall del Segre i la serra de Cadí. Les cases de pedra amb cobertes de teula àrab ens acullen al nucli antic, conegut amb el nom de ‘Castellot’, on encara es conserven les retes de la muralla i on les cases, a causa del desnivell del terreny, es fonamenten en grans arcades.

 

Ansovell: una bonica sorpresa

Si tenim més temps i ganes de conèixer més Baridà, podem acostar-nos fins al bonic nucli d’Ansovell que surt des d’Arsèguel mateix. La carretera té força ziga-zagues, però val la pena: serà una bonica manera d’acomiadar-nos del Baridà que tant ens ha sorprès!

Escapada amb cotxe al Baridà

El nucli d’Ansovell, al terme de Cava. Crèdits: SrBauti

 

Més propostes!

Si us ha agradat aquesta escapada amb cotxe al Baridà, també us agradaran l’escapada amb cotxe a la vall de Camprodon, l’escapada amb cotxe a les valls d’Àneu, l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe a la vall de Cardós i l’escapada amb cotxe a Salardú.

Recordeu que aneu a l’alta muntanya, i que heu de preparar bé el cotxe. També heu de tenir en compte el manteniment adequat del cotxe a l’hivern. En qualsevol cas, a la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris. I no oblideu equipar-vos amb cadenes per circular per carreteres amb neu. També us anirà bé seguir uns consells de conducció a la neu.

 

Arribem a Vielha per l’N-230 després d’haver travessat la Ribagorça, un trajecte que ens ha deixat bocabadats amb els seus paisatges d’alta muntanya increïbles. El preludi d’una escapada amb cotxe que ens endinsarà en un dels racons més emblemàtics de la Vall d’Aran, el municipi de Salardú, amb els seus pobles de cases de pedra emmarcats pels cims nevats. No es pot demanar més!

Escapada cotxe Salardú

El passeig dera Llibertat, a Vielha. Crèdits: Alberto-g-rovi.

 

Un trajecte impressionant

Des de Vielha, que aprofitem per visitar, agafem la carretera C-28 en direcció a Salardú. A més de ser un poble molt bufó, al peu del pla de Beret, Salardú és el nucli principal del municipi del mateix nom, un municipi gran en extensió, que abraça altres nuclis com els d’Arties, Unha i Bagergue. Ens hi aturarem a tots per gaudir de la neu i els paisatges nevats. De tota manera, aquesta escapada amb cotxe a Salardú es pot fer també a la primavera, l’estiu i la tardor: totes les estacions són encisadores en paratges de postal com aquests, solcats per la Garona.

 

Arties, la primera parada de l’escapada amb cotxe a Salardú

Ens aturem a Arties perquè hi ha l’església de Santa Maria, l’emblema del romànic aranès. Abans d’entrar-hi ja ens fixem en la portada encarada al nord. És la més important de les dues, i està formada per sis arquivoltes austeres i sòlides. I el campanar, el peu de l’església, s’aixeca altiu amb la seva coberta piramidal, negra, com si fos el barret gegant d’una bruixa.

Escapada cotxe Salardú

L’església de Santa Maria d’Arties. Crèdits: Alberto-g-rovi.

 

Cap a Salardú!

Continuem l’escapada amb cotxe i arribem a Salardú. El centre neuràlgic és la plaça Major, amb una bonica font vuitcentista. Un tomb pels carrers del nucli antic de Salardú ens deixarà embadalits. Semblarà que som en un poble de conte.

Escapada cotxe Salardú

El poble de Salardú, amb neu. Crèdits: Alberto-g-rovi.

L’església de Sant Andreu presideix el conjunt. Situada a la part alta de la vila, destaca en una bonica plaça tancada per un mur. És un edifici de transició: la porta és romànica i algunes finestres, gòtiques. Haurem d’aixecar la mirada ben amunt per veure sencer el campanar: és un dels més superbs de la Vall d’Aran. És realment esvelt, i està provist amb sageteres que li donen un aire guerrer.

Escapada cotxe Salardú

L’imponent campanar de Sant Andreu de Salardú. Crèdits: Alberto-g-rovi.

A dins de l’església ens fixem en el famós Crist de Salardú, una talla romànica de les acaballes del segle XII de gran valor artístic.

 

Més pobles de postal: Unha i Bagergue

Des de Salardú ens dirigim a dos pobles de postal: Unha i Bagergue. Al peu del pui d’Unha, el petit nucli atresora un dels edificis civils més interessants de la vall, Çò de Brastet, una antiga casa senyorial del segle XVI, fortificada i amb finestres i portals renaixentistes.

Escapada cotxe Salardú

El poble d’Unha, al peu del pui d’Unha. Crèdits: Alberto-g-rovi.

A l’altre extrem del nucli val la pena visitar també l’església de Santa Eulària, romànica i petitona. En una banda s’aixeca el campanar, independent, del segle XVIII i octogonal i un peculiar acabament en forma de bulb, que li dona un aire oriental, realment exòtic en aquestes contrades.

Bagergue és el poble més enlairat de tota la Vall d’Aran, a 1.419 m d’altitud. Del nucli, amb cases cobertes amb els característics teulats de llicorella, en destaca l’església de Sant Fèlix, una bufona església que encaixa a la perfecció en aquest poble de pessebre que estem visitant. Passejar pels seus carrers sorprèn també per les boniques cases que hi ha, com ara la Casa Menginat.

Escapada cotxe Salardú.

Una panoràmica del poble de Bagergue, entre les muntanyes. Crèdits: Alberto-g-rovi.

 

Bagergue és un poble de pessebre i és ple de racons encisadors. Crèdits: Alberto-g-rovi.

 

El santuari de Santa Maria de Cap d’Aran i Tredòs

Tornem de nou a la C-28 per anar a Tredòs. Abans d’arribar-hi, trobem el santuari de la Mare de Diu de Cap d’Aran. És un interessant temple romànic que durant l’edat mitjana funcionava també com a hospital que rebia els viatgers que travessaven el port de la Bonaigua.

Escapada cotxe Salardú

El santuari de Santa Maria de Cap d’Aran, a tocar de Tredòs. Crèdits: Josep Bracons.

Si nosaltres haguéssim arribat a Salardú des del Pallars Sobirà pel port de la Bonaigua, Tredòs seria el primer poble que haguéssim trobat. Es nota que el poble es troba a tocar de l’estació d’esquí de Baqueira Beret: hi ha més cases de segona residència i més serveis.

Si tenim temps, ens aturem a l’església de Sant Esteve, una petita capella a l’esquerra del riu que té a l’interior una original pica d’aigua beneïda. Ens hi fixem bé i veurem que es tracta d’un antic capitell romà invertit i buidat!

 

Cap al pla de Beret

Continuem carretera amunt i arribarem al pla de Beret. Des del mateix complex esportiu de Baqueira Beret surt un desviament cap a l’esquerra fins al pla de Beret, un ample altiplà a 1.860 m d’altitud al qual s’accedeix per una pista asfaltada de 6 km que s’enfila per la muntanya fent ziga-zaga.

Al pla hi ha el menhir de Pèira Arruja, de gairebé dos metres d’altura. És testimoni de la història d’aquest lloc, que es remunta a l’edat de bronze. En aquest indret ja vivien els humans fa milers d’anys!

Escapada cotxe Salardú

Al pla de Beret hi ha el menhir de Pèira Arruja. Crèdits: Aimaras.

Des d’aquí dalt ens podem acomiadar de la vall de Salardú, i podem gaudir de la magnífica vista dels cims que ens envolten. Aprofitem i fem fotos de l’Aneto, que des d’aquí sembla a tocar!

 

Més escapades amb cotxe

Si us ha agradat aquesta escapada amb cotxe a Salardú, entre paisatges nevats, també us agradaran l’escapada amb cotxe a la vall de Camprodon, l’escapada amb cotxe a les valls d’Àneu, l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça i l’escapada amb cotxe a la Cerdanya.

Recordeu que aneu a l’alta muntanya, i prepareu bé el cotxe. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris. I no oblideu equipar-vos amb cadenes per circular per carreteres amb neu. També us anirà bé seguir uns consells de conducció a la neu. I recordeu que ara l’etiquetatge de la gasolina a les benzineres és diferent!