Aquesta escapada amb cotxe marca un triangle sobre el mapa, i els tres vèrtex són els reials monestirs de Santes Creus, Santa Maria de Vallbona i Santa Maria de Poblet, a les comarques de l’Alt Camp, l’Urgell i la Conca de Barberà, respectivament. Aquests tres monestirs estan units per la Ruta del Cister, que aglutina un patrimoni històric, cultural i natural de gran valor.

Comencem l’escapada amb cotxe a la Ruta del Cister per Santes Creus. Arribem al monestir per l’AP-2. Si venim de Barcelona, sortim per la sortida 11 (Santes Creus, Vila-rodona i Valls). En canvi, si venim de Lleida, agafem la sortida 10 (Santes Creus, el Pla de Santa Maria i Valls).

Aturades a Vila-rodona o al Pla de Santa Maria

Si ens acostem a Santes Creus des de Vila-rodona, aprofitem per visitar-hi el columbari romà del segle II, un edifici amb nínxols on es dipositaven les urnes de fang amb les cendres dels difunts. Era un lloc sagrat. Aquest columbari és únic al món, perquè l’exterior està decorat amb arcuacions que reposen sobre columnes senzilles.

El columbari romà de Vila-rodona.

El columbari romà de Vila-rodona. @ Àngela Llop

Si venim del Pla de Santa Maria, visitem la seva vila closa medieval, que conserva encara els portals d’accés.

El primer objectiu de la Ruta del Cister: Santes Creus

En qualsevol cas, vinguem d’on vinguem, la TP-2002 ens portarà fins a Santes Creus. Fundat l’any 1160 a la riba del Gaià, el reial monestir de Santes Creus és d’una arquitectura sòlida, greu i austera, que se’ns farà molt evident a la façana de l’església des de la plaça de Sant Bernat, la millor avantsala que podria tenir un monestir, amb edificis bellament esgrafiats a banda i banda. Un racó molt fotogènic.

La façana de l'església del monestir de Santes Creus

La façana de l’església del monestir de Santes Creus. @Jvlcasado

L’església de Santes Creus, oberta al culte el 1225, és un exemple de transició del romànic al gòtic, i regala una sensació de lleugeresa i grandiositat. A dins, al costat de l’altar major, hi ha dos monuments funeraris magnífics, on reposen les restes dels reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva esposa Blanca d’Anjou.

L’austeritat de l’església contrasta amb l’esplendor i l’altivesa del claustre, del segle XIV, el primer d’estil gòtic de la Corona d’Aragó. Una meravella.

Una de les galeries del claustre de Santes Creus.

Una de les galeries del claustre de Santes Creus. @Antoni63

Els atractius de l’Espluga de Francolí

Després d’aquesta vista, que ja ens impacta, tornem a l’AP-2 en direcció a Lleida i agafem la sortida 9 (Poblet, Vallbona de les Monges i Tàrrega). El nostre proper objectiu és Santa Maria de Poblet. Hi arribem des de l’Espluga de Francolí, on podem aprofitar per visitar el celler modernista —imponent tant per dins com per fora—, les coves de la Font Major i el Museu de la Vida Rural, que amb bones idees i ginys interactius aconsegueix que siguem conscients del valor que té el camp i els seus productes —no espereu trobar-vos-hi vitrines i vitrines plenes d’objectes, aquest museu va més enllà!

El Museu de la Vida Rural, a l'Espluga de Francolí.

El Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí.
@Albert Carreras

Poblet: una entrada reial

Un cop a Poblet, ens meravellem amb la muralla i les torres de vuit cares que custodien la porta reial, un portal gòtic, elegant i majestuós que ens impressiona a primer cop d’ull i que ens convida a entrar-hi.

L'entrada al monestir de Poblet, amb la porta reial escortada per dues torres octogonals.

L’entrada al monestir de Poblet, amb la porta reial escortada per dues torres octogonals. @Alberto-g-rovi

La visita per l’interior del monestir s’endinsa en algunes de les estances més emblemàtiques del monestir, com ara el refetor (el menjador dels monjos), la sala capitular (on es reunien els monjos per celebrar els actes més importants de la comunitat, com ara l’elecció de l’abat o el lliurament dels hàbits als novicis), el dormitori i l’escriptori, on es copiaven a mà els llibres i manuscrits més rellevants de cada època.

El dormitori dels monjos del monestir de Santa Maria de Poblet.

El dormitori dels monjos del monestir de Santa Maria de Poblet.
@José Luis Mieza

Per les diferents estances, ens fem una idea del dia a dia de la vida d’un monjo, que resava i treballava (‘ora et labora’), segons les regles de sant Benet, fundador de l’orde del Cister. L’espai que uneix moltes d’aquestes estances és el claustre, gòtic, que va substituir el claustre romànic que hi havia.

cimbori de Santa Maria de Poblet,

El cimbori de Santa Maria de Poblet, fotografiat des del primer pis del claustre. @Enfo

El panteó de Jaume I el Conqueridor

Els punt culminant de la visita és l’església, presidida pel retaule de l’altar major, un conjunt renaixentista d’alabastre blanc obra de Damià Forment, i els panteons reials. Va ser Pere III el Cerimoniós qui va vincular el monestir amb la Corona d’Aragó fent-hi construir el panteó, que fins aleshores havia estat a Santes Creus (ho hem vist en la visita anterior). A Santa Maria de Poblet trobem les sepultures d’Alfons I, Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor i molts dels seus successors. Les obres dels sepulcres, fetes d’alabastre blanc, són d’una delicadesa captivadora. Es nota que hi van treballar els millors escultors del moment.

I amb aquesta imatge ens acomiadem de Poblet. Tornem a l’Espluga de Francolí i agafem la TV-2336 fins a Solivella, on fem una curta parada per visitar el castell palau de la família Llorac, situat en un dels punts més elevats de la vila.

Uns sorpresa a mig camí: el castell dels Llorac

L’origen del castell es remunta al segle XII, amb la construcció de la primera torre, que ja destacava en el seu moment per les seves grans defenses, amb merlets i matacans, i un espaiós pati central. Avui podem passejar-hi i descobrir-hi la muralla primitiva i la porta d’accés al recinte emmurallat, el pati d’armes i els murs i contramurs, que mostren com s’organitzava la vida dins el castell. Molt interessant, la veritat, i una sorpresa haver-ho trobat de camí cap a l’últim objectiu de l’escapada amb cotxe a la Ruta del Cister: Santa Maria de Vallbona.

El castell palau dels Llorac, a Solivella.

El castell palau dels Llorac, a Solivella.
@Maria Rosa Ferré

Des de Solivella, agafem la C-14 en direcció a Belltall, però atenció, perquè no hi arribem: ens desviem a l’esquerra per la TP-2335 fins a Vallbona de les Monges, passant per Rocallaura, amb bonics carrers i cases de pedra —hi podem fer un cop d’ull si tenim temps.

Santa Maria de Vallbona, el monument favorit dels catalans

Un cop a Vallbona de les Monges, anem directes fins al monestir de Santa Maria de Vallbona, que va ser escollit com a monument favorit dels catalans 2018 per votació popular. De seguida n’entendrem els motius: entre el claustre, el cimbori —octogonal i acabat en piràmide—, la sala capitular i l’antiga farmàcia, recentment museïtzada i oberta al públic, quedarem meravellats per la bellesa d’aquest cenobi amb més de vuit segles d’història on encara viu una comunitat de monges.

El monestir de Santa Maria de Vallbona, a Vallbona de les Monges.

El monestir de Santa Maria de Vallbona, a Vallbona de les Monges.
@Mattana

Durant la visita a l’església, val la pena alçar la vista un moment. A la porta principal hi trobem un dels primers relleus de Santa Maria que surten en un timpà a Catalunya. Un cop a dins, el temple es caracteritza per un admirable joc de llums. A la dreta de l’altar hi ha el sarcòfag senzill i llis de la reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor. Sí, som un altre cop en un reial monestir.

Un claustre eclèctic

La simplicitat i l’austeritat de l’església continua en el claustre, un aparador de les diferents fases de construcció: la nau sud, romànica primitiva, no té cap mena de decoració; la nau de llevant, romànica del segle XIII, presenta petits rosetons; la nau nord és gòtica, i la nau de ponent és renaixentista.

El claustre i el cimbori de Santa Maria de Vallbona.

El claustre i el cimbori de Santa Maria de Vallbona.
@Àngela Llop

I aquí posem punt i final a l’escapada amb cotxe a la Ruta del Cister, que ha estat històrica, sense dubte.

Més escapades de patrimoni

Si us ha agradat aquesta escapada pel patrimoni cistercenc, també us agradaran l’escapada amb cotxe a Cardona i Solsona, l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe pels pobles medievals del Baix Empordà i l’escapada amb cotxe per les muntanyes de Prades.

Els consells que heu de tenir en compte

Recordeu que aneu a l’alta muntanya, i prepareu bé el cotxe. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots els concessionaris, i hi estareu molt ben assessorats.

0 comentaris

Deixa un comentari

Participa i deixa el teu comentari

Deixa una comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *