A la vila de Camprodon, al Ripollès, conflueixen dos rius, el Ritort i el Ter. I tots dos formen la vall de Camprodon, un bucòlic racó del Pirineu que es pot visitar tot l’any i que atresora un munt d’atractius naturals i patrimonials. Una vall que cal conèixer, sens dubte, i per això li dediquem aquesta escapada amb cotxe. Hi esteu preparats?
Continguts
Sant Pau de Segúries: la porta d’entrada
Abans d’arribar a Camprodon per la C-38, ens aturarem a Sant Pau de Segúries. És la porta d’entrada a la vall de Camprodon, i és famosa per la via romana que encara s’hi conserva i on es pot apreciar la tècnica de construcció de les ‘carreteres’ romanes, que estaven empedrades. És la via romana del Capsacosta, i en podem fer un tram en direcció a Sant Salvador de Bianya, ja a la Garrotxa.
Un pont que és tot un símbol
Continuem l’escapada amb cotxe a la vall de Camprodon per la C-38, que enfilem cap amunt, i aviat ens trobem amb la vila Camprodon i el seu pont d’origen romànic, inconfusible, un pont de postal que s’ha convertit en el símbol de la vila. És el pont Nou, perquè es va bastir als segles XII i XIII sobre un pont anterior, més antic. Per sobre hi passava l’antic camí ral que unia el Ripollès amb la Cerdanya. El pont s’aixeca sobre el Ter, poc després que al riu se li hagi unit el Ritort.
Un lloc privilegiat per a l’estiueig
És obligada una passejada pels carrers antics de Camprodon, amb aquell encant que tenen els nuclis amb riu, amb les façanes i els balcons que miren a l’aigua. A Camprodon també trobarem boniques cases d’estiueig, i també la casa on va néixer l’any 1860 Isaac Albéniz, un dels compositors i intèrprets de piano amb més renom internacional.
De Camprodon és també molt bonic el monestir de Sant Pere, que va viure la màxima esplendor entre els segles XI i XV. Avui se’n conserva l’església, un bellíssim temple romànic.
Cap a Beget!
Des de Camprodon, remuntarem el curs del Ritort per la C-38 amb dos objectius clars: Beget i Molló. No podem evitar aquests dos indrets en aquesta escapada amb cotxe a la vall de Camprodon.
Primer visitarem Beget. La carretera que ens hi porta, la GIV-5223, és plena de revolts, però val la pena: Beget és un poble de postal. Sense exagerar. Les seves cases de pedra, encisadores, s’agrupen al voltant de la riera de Beget, i el conjunt està coronat per la preciosa església de Sant Cristòfol. Accedir-hi a través dels seus ponts és un regal inesperat.
Santa Cecília de Molló
Tornem a la C-38 per pujar fins a Molló. Aquí visitem l’església de Santa Cecília, una mostra notable de l’arquitectura romànica pirinenca. Una placeta i una sèrie de carrerons ens hi porten. Del segle XII, el temple té una campanar de cinc pisos amb decoració llombarda i dos ulls de bou al cim, sota la teulada. Imponent i magnífic.
Molló és també un indret històric, perquè és l’inici d’un dels camins de la retirada que van seguir els exiliats, tant civils com militars, que travessaven la travessaven els Pirineus en direcció a Prats de Molló pel coll d’Ares. Es calcula qe entre 85.000 i 95.000 persones van travessar aquests cims entre el gener i el març del 1939. La ruta entre Molló i Prats de Molló, d’uns 14 km, està senyalitzada i es pot resseguir.
Cap a la vall regada pel Ter
Des de Molló tornem enrere a Camprodon per la C-38 per descobrir l’altra banda de la vall, la que està regada per un Ter molt jove, que just ha acabat de néixer. Prenem la GIV-5264 en direcció a Llanars. El Ter ja ens acompanya ben a prop de la carretera, però anem en direcció contrària: el riu va cap a la mar i nosaltres cap amunt. Els paisatges d’alta muntanya ens embolcallen i ens deixen bocabadats. Tot és verdor i frescor al nostre voltant.
La natura ens crida. Però fem una breu aturada a Llanars per gaudir d’un altre magnífic exemple de romànic, l’església de Sant Esteve. El temple destaca de seguida pel notable campanar d’espadanya que acaba en una curiosa coberta piramidal. Al peu del campanar, s’hi refugia el portal d’entrada, que és magnífic. Ens hi aturem i ens fixem en els capitells bellament esculpits i la ferramenta romànica antiga de la porta, amb una clara influència dels tallers del Rosselló.
Continuem per la mateixa carretera amunt fins a Vilallonga de Ter, un nucli de carrers estrets i placetes recollides al voltant de l’església de Sant Martí.
Setcases, el final de l’escapada amb cotxe a la vall de Camprodon
Situat a la dreta del Ter, Setcases s’ha convertit en un centre turístic de primer ordre, amb un bon nombre de fondes, pensions i restaurants. El sector de Setcases que conserva el caràcter original de l’arquitectura tradicional de la vall està format per les cases que resten sobre el torrent de Vall-llobre, a l’esquerra del Ter.
Amb tot, la natura i els esports d’hivern són els principals atractius d’aquest municipi, que s’allarga fins a l’estació de Vallter 2000, oberta a l’estiu i a l’hivern. La mateixa carretera que ens ha dut fins a Setcases ens enfilarà muntanyes amunt fins a l’estació, on quedarem envoltats de cims espectaculars. Molt a prop, a Ulldeter, neix el Ter, el riu que ens ha acompanyat al llarg de bona part del recorregut. I ho tornarà a fer quan emprenguem el camí a casa.
Si us agraden els paisatges d’alta muntanya, també gaudireu amb l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça, l’escapada amb cotxe alBerguedà, l’escapada amb cotxe a la Cerdanya i l’escapada amb cotxea la vall d’Àger.
Recordeu que cal posar el cotxe a punt abans d’un trajecte llarg (a la Ciutat del Motor trobareu els tallers de tots els concessionaris). I si l’escapada a la muntanya la feu a l’hivern, amb neu a les carreteres, tingueu en compte aquests consells de conducció a la neu i de col·locació de cadenes.
Deixa un comentari
Participa i deixa el teu comentari