Escapada amb cotxe a les muntanyes de Prades

Muntanyes de Prades. Crèdits: Marinator Sofos

A cavall entre l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà, el Baix Camp i les Garrigues, les muntanyes de Prades són un espai natural de primer ordre. I està esquitxat per poblets encisadors que coneixerem en aquesta magnífica i sorprenent escapada amb cotxe.

Les muntanyes de Prades es troben al mig de les autopistes AP-2 i AP-7, i l’N-420, com si fos un entrepà, però no patim, perquè, un cop hi siguem, l’asfalt ni l’ensumarem: quedarà molt i molt lluny entre quilòmetres i quilòmetres de paisatge feréstec.

La Riba i els molins paperers del Brugent

Si arribem a la zona per l’AP-2, el millor és sortir a Montblanc i anar fins a la Riba per la C-14, la mateixa carretera que agafaríem si anéssim per l’AP-7.

La Riba. Crèdits: GrupRural.com

La Riba és un nucli curiós. Envoltat de rius (el Francolí i el Brugent) i muntanyes, és ple de molins paperers (n’hi van arribar a haver 42!). Alguns continuen en actiu. De fet, la indústria paperera és encara avui una de les principals activitats econòmiques de la Riba. Veurem uns quants molins mentre passegem pel nucli antic, amb fortes pujades i baixades, i moltes escales: és la manera en què carrers i cases s’han emmotllat històricament als desnivells de la muntanya. És una característica que anirem trobant en molts dels pobles que visitarem. I voldrà dir que som de ple a les muntanyes de Prades.

Brugent. Crèdits: Msltortosa

Farena: un poble de conte

Continuem l’escapada amb cotxe a les muntanyes de Prades a Farena. Deixem la Riba per la TV-7044, una carretera plena de revolts que s’endinsa en uns paisatges cada vegada més solitaris. El viatge val la pena. Farena és un nucli de conte. És el típic poble de cases de pedra aturonat que tots els infants dibuixen algun cop a la seva vida.

Farena. Crèdits: Jordi Domènech

L’església romànica de Sant Andreu corona el conjunt, i les cases van baixant pel coster fins arribar al riu (de nou, el Brugent). Els carrers estan empedrats i és una delícia passejar-hi: té molts racons encisadors i molt fotogènics! I si és temps de bany, preguntem al poble com anar al toll de l’Olla: un veritable paradís d’aigües cristal·lines enmig del bosc.

Església de Farena. Crèdits: Jordi Domènech

El forn de pa medieval de Capafonts

Des de Farena, anem a Capafonts per la TV-7041. El Brugent continua al nostre costat. Capafonts està ubicat en una petita vall envoltada de muntanyes. Una meravella. El poble també és popular pel forn de pa medieval que s’hi conserva, i que es pot visitar. Era el forn de pa comunitari, el que feien servir tots els veïns per coure la massa que es pastava a casa. El forn està situat a la planta baixa de la Casa de la Vila, i s’hi conserva l’estructura originària, amb els mateixos elements que van ser usats fins que el forn es va tancar, l’any 1985.

Capafonts. Crèdits: Pere López

El forn de pa medieval és una raresa a Catalunya, d’un valor excepcional i un alicient per anar a Capafonts i descobrir també el seu nucli urbà, amb un entrament de carrers laberíntic, propi d’una població que s’ha anat adaptant a les irregularitats del terreny. Podem començar la visita pel carrer Nou, que va fins a la plaça de l’Església i el carrer de les Fonts. Són les vies principals del poble, on batega la vida: s’hi concentren el local social, la Casa de la Vila, la biblioteca, la sala de festes…

Església de Capafonts. Crèdits: Jordi Domènech

Prades, la vila vermella i renaixentista

I de Capafonts, anem amb el cotxe per la T-704 fins a la ‘capital’ d’aquestes muntanyes, Prades, coneguda com la ‘vila vermella’ per les pedres roges amb què estan fets molts edificis públics i privats, començant per Santa Maria la Major. L’església és una barreja de molts estils, però el més visible són els elements renaixentistes de la façana principal.

Entrada de Prades. Crèdits: SBA73

Església de Prades. Crèdits: Teresa Llena

Santa Maria la Major es troba a la plaça Major, el centre neuràlgic de Prades. És àmplia i porxada, i històricament ha estat un mercat de molt rellevant i centre de fires de bestiar de molta anomenada.

Plaça major de Prades. Crèdits: Teresa Llena

No podem passejar per aquesta plaça sense fixar-nos en la bonica font, també de pedra vermella, que hi ha davant de l’església. No és una font qualsevol: és la font renaixentista més important del país. I s’ha acabat convertint en el símbol de la vila. La seva forma recorda la d’un globus terraqui i els seus quatre sortidors, que són de bronze, indiquen els punts cardinals.

Ens aniran bé per orientar-los pels carrers d’aquesta encisador vila, que aprofitarem per visitar. I no ens deixarem cap dels seus reclams: el carrer Major, la plaça de la Pau, l’arc dels ponts, la plaça dels Infants, on hi ha l’antic Ajuntament, el carrer Nou del Pont i la torre de defensa i la muralla.

Siurana: la cirereta del pastís

Marxem de Prades amb molt bon gust de boca, però l’escapada a les muntanyes de Prades no ha acabat encara. Ens queda la cirereta del pastís, el nucli de Siurana, que es troba a l’extrem de les muntanyes de Prades que miren al Priorat.

Cingles de Siurana. Crèdits: Nafra Cendrers

Des de Prades anem a Albarca (Aubarca per a la gent del país) per la T-701 i després a Cornudella de Montsant per la C-242. Des d’aquí pugem fins a Siurana. Tant és el que ens n’hagin explicat i les fotografies que haguem vist d’aquest coquetó nucli de cases de pedra: s’hi ha d’anar un cop a la vida per viure en primera persona la sensació que el poble sembla volar sobre les aigües del pantà i els camps d’oliveres i vinyes del Priorat.

Posta de Sol a Siurana. Crèdits: Aleixcarapeix

Encimbellat damunt uns cingles de vertigen molt valorats pels escaladors d’arreu del món, el nucli conserva les cases i els carrers empedrats, i també les restes de la fortalesa sarraïna que hi ha a l’entrada i que defensava una frontera infranquejable. Conquerida finalment l’any 1153, Siurana va ser l’últim reducte sarraí de Catalunya. Només cal veure el precipici sobre el qual s’enlaira la vila per entendre per què van caldre tres segles per conquerir-la. El poble és una joia tot ell, i no en marxem sense visitar-ne l’església romanica, amb una portalada bellament decorada. De visita imprescindible. Ara ja sí, podem tornar a casa i donar per finalitzada aquesta escapada amb cotxe a les muntanyes de Prades.

Església de Siurana. Crèdits: Josep Renalias.

Timpà de l’església de Siurana. Crèdits: Lucie2beaugency

T’ha agradat l’escapada amb cotxe a les muntanyes de Prades? Doncs n’hi ha més!

Si has gaudit aquesta escapada amb cotxe entre pobles i natura, també t’agradaran l’escapada amb cotxe als volcans de la Garrotxa, l’escapada amb cotxe als pobles medievals del Baix Empordà, l’escapada amb cotxe a la vall d’en Bas, l’escapada amb cotxe a Cardona i Solsona, l’escapada amb cotxe a la Terra Alta i l’escapada amb cotxe al golf de Roses i el cap de Creus.

Recorda que algunes de les carreteres d’aquesta escapada són secundàries, estretes i amb revolts, i val la pena anar-hi preparats i posar el cotxe a punt d’abans del viatge. A la Ciutat del Motor de Badalona trobaràs els tallers de tots els concessionaris.