Els paisatges nevats són molt relaxants. I en gaudirem a la vall de Cardós, una petita vall del Pallars Sobirà que s’enfila amunt amunt fins a l’estació d’esquí de Tavascan. Podem gaudir d’una jornada d’esquí de fons i, pel camí, aprofitar per visitar esglésies i pobles de cases de pedra i teulades de pissarra.
Esterri de Cardós des de la serra de Tudela. Crèdits: Isidro Jabato.
Cap a Ribera de Cardós
Des de Llavorsí, agafem l’L-504 i anem amunt, al costat de la Noguera de Cardós. Aquesta carretera serà sempre la nostra referència, no l’abandonarem en tota l’escapada amb cotxe a la vall de Cardós.
La primera parada de l’escapada amb cotxe a la vall de Cardós és Ribera de Cardós, que és el cap administratiu del municipi que pren el nom de la vall. No ens costarà fixar-nos en la notable església de Santa Maria de Ribera, romànica, però molt modificada i ampliada al segle XVIII. En destaca la magnífica torre del campanar, de torre quadrada i tres pisos, coronada per uns merlets esglaonats.
Església de Santa Maria a Cardós. Crèdits: Aleixcarapeix.
Al davant de l’església hi ha una rèplica de la creu de terme medieval de Ribera de Cardós. En una cara, s’hi representa el naixement de Crist i, a l’altra, la crucifixió. La creu de terme original es troba a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, a dins d’una vitrina, per garantir-ne la conservació.
Les bordes de Nibrós
Des de Ribera de Cardós, agafem una carretera estreta que ens pujarà fins a Estaon. És el punt de sortida per remuntar el riu d’Estaon i visitar les bordes de Nibrós i de Clavillats i els estanys de Soliguera i Campirme. Alta muntanya en estat pur.
AppleMark
El pont romà de Cassibrós
Tornem a Ribera de Cardós i a la carretera principal, que enfilem amunt en direcció a Cassibrós —on hi ha un pont romà de pedra magnífic sobre el riu— i Ainet de Cardós, un petit poble envoltat de prats. Mentre pugem amunt respirem fons i ens deixem seduir per aquest paisatge d’alta muntanya tan oxigenant.
El pont de Cassibrós. Crèdits: Isidre Blanc.
La vall de Cardós: el regne del gall fer
Som en terres del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que són també les terres de l’òs bru, la sargantana pallaresa i el gall fer. El gall fer és tímid i recelós, no es deixa veure fàcilment. Viu en boscos de pi negre, pi roig i avets. A l’hivern, s’alimenta de les fulles de pi. És un ocell boscà i terrestre: no l’hem de buscar al cel, sinó entre els troncs dels arbres.
Gall fer. Crèdits: Sighmanb-Glenfeshie 88.
Les pintures d’Esterri de Cardós
Després d’Ainet, ens desviem a la dreta cap a Esterri de Cardós, on visitem l’església de Sant Pere i Sant Pau. Malgrat ser un temple petit, les pintures murals són força rellevants. Les originals es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya, i hi ha representats el Jesucrist en Majestat, els símbols dels quatre evangelistes i els apòstols.
Les pintures d’Esterri. Crèdits: Amadalvarez.
Cap a Lladrós i Lladore
Per continuar l’escapada amb cotxe a la vall de Cardós, tornem a la carretera principal, que ja s’ha convertit en el nostre cordó umbilical amb la vall, i enfilem amunt cap a Lladrós i Lladorre. L’estació d’esquí de Tavascan ja és més a prop.
Lladrós. Crèdits: Pallares1.
Abans, però, fem una breu parada a Lladrós, un poble costerut, de cases pallareses i teulades de pissarra. I des de Lladorre ja ens adonem que un pic piramidal no ens treu l’ull del damunt. És el Tuc del Caubo, un dels cims més emblemàtics d’aquesta zona.
Tuc del Caubo, a Lladorre. Crèdits: Pallares1.
Amb esquís a la vall de Cardós
Ja falta menys per arribar a Tavascan, punt de sortida d’un munt d’excursions que podem fer amb esquís de muntanya o raquetes de neu (sempre i quan el temps ho permeti, és clar!). Tavascan és el poble més important de la capçalera de la vall de Cardós. Un airós pont de pedra medieval uneix les cases a banda i banda del riu de Tavascan, les més antigues.
Pont de Tavascan. Crèdits: Sergi Pérez Contreras.
A l’estació d’esquí podem practicar esquí alpí, esquí de fons i esquí de muntanya, i també hi ha circuits per a raquetes de neu. L’esquí de fons, l’esquí de muntanya i les raquetes de neu ens permeten gaudir dels paisatges nevats que ens envolten a un ritme més pausat i tranquil.
L’estany de Certascan: tot un repte
Si ens atrevim a anar més lluny, podem arribar-nos fins al refugi de Certascan, a tocar de l’estany de Certascan, l’estany glacial més gran del Pirineu català. Es troba a 2.236 m d’altitud i és la capçalera de la vall de Cardós, allà on comença tot.
Camí de Certascan. Crèdits: EliziR.
Si us ha agradat aquesta escapada amb cotxe a la vall de Cardós, també us agradaran l’escapada amb cotxe a la vall de Camprodon, l’escapada amb cotxe a les valls d’Àneu, l’escapada amb cotxe a l’Alta Ribagorça i l’escapada amb cotxe a la Cerdanya.
Recordeu que aneu a l’alta muntanya, i que heu d’assegurar-vos que el cotxe és a punt. A la Ciutat del Motor de Badalona trobareu tots les concessionaris. I no oblideu equipar-vos amb cadenes per circular per carreteres amb neu. També us anirà bé seguir uns consells de conducció a la neu.
Molt bonica la foto de la petita vall d Esterri de Cardós, juntament amb les pobles de Ginestarre,Arrós de Cardós i Benante.