Gasolineres baix cost

El preu del combustible es dispara i també la recerca de les benzineres més econòmiques. Si ens centrem en la benzina, des del primer dia de conflicte el barril de petroli Brent, la referència per al preu dels carburants a Europa, ha pujat un 34%. I això sobre el terreny vol dir que un litre de benzina ja es cobra per damunt dels dos euros i no sembla pas que tingui tendència a la baixa. I és per això que els usuaris comencen a buscar les benzineres més econìmiques.

Gasolineres de baix cost

I segur que us pregunteu si la Gasolineres baix cost (‘low cost’) fa malbé el motor. Les gasolineres low cost, que no pertanyen a cap de les grans cadenes petrolieres i que ofereixen un estalvi de fins a un 15% per litre de combustible. Aquests punts de venda van créixer un 65% entre el 2007 i el 2014, mentre que la xarxa dels operadors tradicionals es va contreure un 1,3%, segons dades de Repsol. És dolenta la gasolina de baix cost? Pot espatllar el motor de l’automòbil? Potser té menys additius que alguns combustibles més cars, però no perjudicarà la salut del vehicle. Cap carburant legal és nociu, ja que, bàsicament, són tots iguals i la llei imposa que compleixin uns estàndards bàsics.

“Els components són els mateixos”

Carles Fité, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona, va fer amb el seu equip una anàlisi comparativa entre dues mostres de carburant, una de low cost i una altra de marca. “Vam concloure que la gasolina base és la mateixa”, afirma l’enginyer. “Els additius són l’única diferència que pot haver-hi, però s’afegeixen en percentatges molt petits perquè la llei estableix que, d’un determinat compost, no n’hi pot haver més de certa quantitat. És com la sal en un plat: no la veus perquè és molt poca”, explica.

La gasolina no és un producte pur, sinó una barreja de diferents hidrocarburs: les refineries –al territori espanyol n’hi ha nou, propietat de les grans petrolieres Cepsa, Repsol i BP– sotmeten el cru a un tractament industrial, del qual obtenen combustible que venen als diferents operadors i que compleix amb els requisits per ser comercialitzat. La Companyia Logística d’Hidrocarburs (CLH) és l’empresa que controla gairebé la totalitat del mercat de distribució i que s’encarrega de transportar i d’emmagatzemar el carburant abans que arribi als punts de venda.

Només en la fase final s’agreguen els additius, quan la gasolina està a punt de sortir de les instal·lacions d’emmagatzematge per ser portada als sortidors. “Quan els operadors vénen a recollir el producte se li afegeixen els additius en la proporció que ens diguin”, expliquen des de la CLH. Si cap companyia demana que s’hi afegeixin diferenciadors de qualitat, la gasolina arriba a les estacions de servei sense compostos afegits.

Això significa que, amb additius o sense, tota la gasolina respecta els estàndards legals. A més, encara que es pugui comprar fora d’Espanya, és molt probable que un sortidor de marca blanca comercialitzi combustible refinat, en realitat, en un dels centres dels grans operadors nacionals, tot i que el vengui sota una altra insígnia.

L’anàlisi duta a terme per Fité i el seu equip es va basar en una cromatografia de gasos, tècnica que permet separar, identificar i quantificar els components principals d’una barreja. “En comparar els resultats vam veure que les dues mostres estaven constituïdes pels mateixos components i en la mateixa proporció. La gasolina surt tota del mateix lloc, i si no té additius no passa res, perquè la legislació vetlla perquè tingui la qualitat suficient i no espatlli els cotxes”, assegura l’enginyer.

Més bon rendiment?

Mario Arnaldo, president d’Automobilistes Europeus Associats (AEA), assegura que des de l’associació no s’ha detectat cap anomalia relativa a la gasolina low cost. “Una altra cosa és l’adulteració dels hidrocarburs, que pot fer malbé el motor. Però això és un frau, que no té res a veure amb el tipus de gasolina o el sortidor”, especifica. “S’espatllarà el motor per posar gasolina low cost? No, el fet de no tenir additius no perjudica”, insisteix.

Els additius encareixen el carburant uns dos cèntims per litre, explica Antonio Onieva, president de l’Associació d’Empresaris d’Estacions de Servei de Madrid (AEESCAM). “Però la gasolina és la mateixa”, subratlla, i precisa que la diferència entre les que tenen compostos químics afegits i les que no “es nota després de molts anys. Normalment el benefici és a llarg termini, diguem passats els 100.000 quilòmetres”.

“Tampoc hi ha cultura entre els conductors per diferenciar un producte d’un altre”, explica Arnaldo. “Cal veure quants quilòmetres faig i si em compensa gastar-m’hi més diners. El consell és que es faci un ús racional de l’automòbil i s’esbrini quin carburant és més apropiat segons les característiques del cotxe”.

0 comentaris

Deixa un comentari

Participa i deixa el teu comentari

Deixa una comentari

Your email address will not be published.